L’arquitecte Oriol Bohigas va destacar per tenir una mirada visionària i a voltes humorística dels canvis socials, artístics i polítics. El 26 de maig del 1997, Oriol Bohigas va seure amb Joan Barril per conversar al programa ‘L’entrevista d’en Joan Barril’. L’arquitecte va comparar la relació Catalunya-Espanya amb la d’una parella. Aleshores va comentar que era més pesat separar-se que independitzar-se i va alertar que la cosa aniria cap a la tensió i ruptura.

Si Espanya no s’adona que això de Catalunya requereix una visió cap a certs graus de sobirania, potser sí que acabarem a bufetades… Quan el poble s’assabenti del que ens costa ser espanyols sortirà aquest renec de la globalització peninsular

Entrevista 1997 amb Joan Barril

Mor Oriol Bohigas als 95 anys, l’arquitecte que va dissenyar l’obertura de Barcelona al mar

Entrevista 2011 amb Carles Flavià

Bohigas també va visitar el plató del ‘Jo que sé’ de Carles Flavià l’abril del 2011 per presentar el tercer volum de ‘Dietari de records’, les seves memòries de l’interessant i convuls període que va des de mitjans del 2007 fins al 2011. Bohigas es va mostrar satisfet de la Vila Olímpica i la va definir com “una mostra de l’arquitectura vigent a la Catalunya dels 90” i, sobre la Sagrada Família, Bohigas va analitzar els treballs i va assegurar que és una obra inútil fer una nau més petita que Santa Maria del Mar amb cinc columnes pel mig sense visió de confluència amb l’altar.

Hi ha uns errors sintàctics i teòrics importants i, el resultat final, jo el trobo cursi

Amb el nom ‘Dietari de records’ Oriol Bohigas va començar la trilogia de les seves memòries amb ‘Combat d’incerteses’ (1989). El primer volum d’aquestes memòries estava dedicat, sobretot, a la infantesa i la joventut. ‘Dit o fet’ (1992), el segon, comprenia l’època de maduresa, des dels anys 50 fins als 90. Amb la publicació del llibre ‘Passar comptes’, Bohigas descriu i comenta de manera incisiva i crítica la realitat social, política i cultural dels darrers anys. De fet, Bohigas es declarava un jubilat que ocupa el dia en metges i farmàcies i assegurava que no temia la mort, més aviat el procés malaltís de la mort.

16 edificis que fan de Barcelona un referent de l’arquitectura contemporània