La prestigiosa Acadèmia Marshall va ser fundada per un dels músics i compositors catalans més universals, Enric Granados. Situada al carrer Comte de Salvatierra número 10, l’acadèmia recull, preserva i continua l’escola pianística del mestre.
Granados va néixer de forma casual a Lleida el 27 de juliol de 1867, però es va fer barceloní des de la joventut. El talent musical se li va despertar aviat. El pare de Granados era un militar nascut a Cuba i al seu regiment hi havia la banda militar. El flautista de la banda va detectar de seguida les dots del nen i li va començar a donar classes. Dins la seva primera adolescència va començar a aprendre a tocar piano i va destacar com un gran intèrpret a l’acadèmia de Joan Baptista Pujol.
Granados i Barcelona
Granados va estar sempre molt lligat a Barcelona. Aquí va viure i va tenir sis fills. El 1901 va crear l’acadèmia Marshall i posteriorment la Sala Granados a l’avinguda del Tibidabo. L’objectiu era crear una escola amb un ensenyament complet centrant-se en el que ell havia après al conservatori de París. Va aprofundir en aspectes poc treballats en la pedagogia pianística, com allò relatiu al tractament del pedal, per exemple. En aquest sentit, va ser el primer a fer un tractat sobre la utilització del pedal. El seu propòsit era que l’acadèmia estigués al màxim nivell europeu, i ha donat noms excepcionals con Frank Marshall, Alicia de Larrocha o Rosa Sabater.
La mort en un vaixell
El músic va ser molt estimat a Barcelona tot i morir jove. Quan tenia 49 anys, el vaixell on viatjava va ser torpedinat tornant de Nova York en el context de la Primera Guerra Mundial. Arran de la mort de Granados, el 1916, el seu deixeble predilecte, Frank Marshall va agafar les regnes de l’acadèmia. El 1920, l’acadèmia es va haver de traslladar de domicili i va haver de canviar el nom a causa d’un litigi amb els hereus. Va passar d’anomenar-se Acadèmia Granados a dir-se Acadèmia Marshall.
Granados està considerat un artista total ja que la seva obra va abraçar al màxim nivell interpretació, composició i pedagogia. Això l’ha situat a nivell internacional.
L’obra de Granados
La seva música s’inspirava en la sarsuela antiga castellana. També són important les “tonadillas” i les cançons catalanes. Ara s’estan tornant a valorar les seves obres de teatre català, que havien quedat força ocultes. Segons Albert Guinovart, pianista i compositor, l’obra de Granados té un catàleg força ampli d’obres per piano.
Són obres virtuosístiques, difícils d’interpretar, especialment les ‘Goyescas’.
Les ‘Goyesca’ es va estrenar l’any 1911 al Palau de la Música. Va tenir molt d’èxit i a París li van dir que en podria sortir una òpera. Aquesta òpera es va estrenar al Metropolitan de Nova York i va tenir tant d’èxit que el president dels EEUU d’aleshores, Thomas Woodrow Wilson, el va convidar a fer un concert a la Casa Blanca.
A Granados li agradava improvisar quan interpretava obres seves. Un dia, interpretant “El Pelele”, el mestre Marshall li passava les pàgines i en un moment donat li va confessar que feia estona que estava perdut. Granados li va dir que encara no havia començat allò que estava escrit.
Granados és un representat clau de la generació dels pianistes compositors. És possible que la seva obra no inventi res, però les seves composicions són la conclusió del pianisme romàntic començat per Schumann i Chopin.
Ens ho explicava al 2019, Albert Guinovart, pianista i compositor en aquest capítol del ‘Va passar aquí’.
