La connexió amb la terra, amb la tradició, és el seu motor. Unes arrels robustes i extenses que són, precisament, les que li permeten enlairar-se i volar per paisatges sonors nous, sense por de perdre el vincle amb els orígens. Anna Ferrer ha crescut impregnada del folklore de la seva Menorca natal, un patrimoni ancestral que es difumina en passats immemorials, però que també vibra en un present viu que esbossa els camins d’un futur per definir. 

La investigació musical d’Anna Ferrer reflecteix aquests trànsits temporals. El seu primer disc, ‘Tel·luria’, era una immersió en les poderoses energies subterrànies del territori. Un treball en què ella mateixa reconeix que va ser “molt purista” i es va mantenir estrictament fidel al que s’entén oficialment com a tradició. Amb aquesta base es va obrir a fer l’exercici contrari: abocar-se plenament en l’experimentació. D’aquí van néixer els 11 temes que conformen l’àlbum ‘Krönia’


No puc cantar tradició sense posar-hi creació i alhora no puc crear sense tenir en compte la tradició

Feeel

Aquest viatge li permet ara buscar l’equilibri entre creació i tradició, “buscar aquesta alquímia de les gotes justes de cada cosa”, com diu ella. Això fa confluir jotes, fandangos, boleros, glosses i codolades amb electrònica i altres estils d’èpoques i procedències diverses, però que tenen en comú haver calat en el multicultural repertori popular menorquí. 

Anna Ferrer trenca els paràmetres clàssics i reivindica el folklore com una cosa en evolució permanent: “Per a cada generació, el folklore és diferent, perquè és la seva realitat”, assegura. Ferrer recorda que la mateixa paraula “folklore” té el sentit original de “ciència del poble” i que aquest accepta, per naturalesa, “aquella evolució que es produeix sense que tu l’estiguis buscant”.


El folklore és una cosa que l’has d’anar reciclant