La Sala de les Diversions, situada a les golfes del museu Marès, és un espai que recull joguines i jocs amb els quals la gent s’entretenia fa més d’un segle. Baldufes, bitlles i bicicletes deixen pas a entreteniments no tan coneguts, com els teatres de paper o els autòmats.
Jugar a fer teatre
Una de les col·leccions centrals de la sala és la dels teatres de paper. Tal com el nom indica, es tracta d’un teatre retallable que inclou els diferents decorats, així com els personatges i el llibret de l’obra. Un cop tot estava degudament retallat i muntat, la mainada representava l’obra amb els personatges de cartó seguint el llibret, pel que es tracta d’un joc d’un cert nivell cultural. Els personatges es podien adquirir també en làmines per separat, i es podien interpretar tant obres adaptades d’espectacles reals com guions completament originals ideats per a l’ocasió.
Els soldadets de plom
Les vitrines de l’entrada de la Sala de les Diversions estan plenes de petites figuretes metàl·liques: els famosos soldadets de plom. I en aquesta època, no només estaven realment fets de plom, un aliatge que avui dia se sap tòxic, sinó que també crida l’atenció que no tenien relleu. De totes les figures que es poden contemplar, la gran majoria es van fabricar a Barcelona i n’hi ha de molts senzilles, però també peces d’artesania elaborades.
Al contrari que els “wargames” (o jocs de guerra) actuals, que es juguen amb un reglament, els soldadets del passat eren un joc completament lliure que depenia només de la imaginació de la canalla. Ernest Ortoll Martín, conservador del Museu Frederic assegura que “A vegades ve algú que hi entén d’exèrcits i diu ‘aquest està mal col·locat’ i segurament està mal col·locat, però el nen moltes vegades també ho col·locava malament, que és la seva gràcia”
Autòmats com a element decoratiu
A la segona part de la Sala de les Diversions trobem una forma d’entreteniment més exclusiva de l’alta burgesia: els autòmats. L’expert Lluís Ribas ens explica que aquests enginys mecànics tenien dos vessants. El més coneguda és la de les fires, però també es feien servir com a elements excèntrics de decoració, un article de luxe, símbol d’un alt estatus, amb el qual s’entretenia les visites.
Un bon exemple són els dos ocells mecànics que es troben al museu. El seu constructor anava amb els estris als parcs de París a escoltar el cant dels ocells per tal d’elaborar la petita flauta que hi ha a l’interior dels autòmats. Aquests ocells funcionen a corda, com la gran majoria dels autòmats de l’època.
Per ensenyar-nos el funcionament dels autòmats, Lluís Ribas ens obre la part davantera de la figura coneguda com a Pallasso Equilibrista. Unes rodes mecàniques anomenades lleves són les encarregades de donar-li vida. Cadascuna és responsable d’un dels moviments. Aquesta mena de programa mecànic equivaldria avui dia al programa informàtic que fa moure un robot modern. Cada pic de les lleves activa un fil o vareta metàl·lica i produeix el moviment, convertint la figura en una marioneta, però a l’inrevés.
Una altra característica important dels autòmats del museu Marès és el seu grau de puresa, ja que no han estat gairebé modificats d’ençà que es van construir. Veient el Pallasso Equilibrista en moviment, no podem deixar d’imaginar com seria d’impactant a l’època, si avui dia aquesta tecnologia encara ens meravella.
