El 24 de novembre de 1969, Duke Ellington va protagonitzar un històric concert de música sacra a Santa Maria del Mar que va ser un crit a la llibertat en ple franquisme, com ens explica el crític de jazz, Jaume Tauler i director del programa ‘Jaz It’.
Una figura clau de la música
Duke Ellington va visitar Barcelona per primer cop el 25 de gener de 1966 per dos concerts de tarda i nit al Palau de la Música. En aquella ocasió va actuar acompanyat de la cantant Ella Fitzgerald, en el moment més àlgid de la seva carrera. Joan Rosselló, propietari del Jamboree, va ser l’organitzador del concert i fruit de l’èxit va iniciar el Festival de Jazz de Barcelona el 1966.
Ellington està considerat un dels compositors de jazz més importants de la història, però també se’l considera un dels compositors de tota mena de música més importants del segle XX. La seva orquestra és responsable d’èxits com “In a sentimental mood”, “Perdido”, “Caravan” o “Take the A train”, entre moltes d’altres sintonies que s’han fet inoblidables.
Crit de Llibertat a Santa Maria del Mar
L’any 1969, el Festival Internacional de Jazz de Barcelona va arribar a la seva quarta edició. A les tres anteriors, havia portat les figures més grans del moment. Es podia considerar, doncs, un festival consolidat. A l’edició del 69, va recuperar Ellington en dos àmbits diferents: el 23 de novembre, amb un concert al palau on s’interpreten els seus grans èxits; el 24, a Santa Maria del Mar per interpretar els seus concerts sacres. Els concerts sacres eren una oprtunitat per Ellington de mostrar al món la seva religiositat.
Per als assintents al concert, la peça més important era “Freedom”, llibertat. En aquesta peça, diferents cantants de la coral, en aquest cas, la Coral Sant Jordi dirigida per Oriol Martorell, cridaven la paraula llibertat en diferents llengües, entre elles, el català. Quan això va succeir, la resposta del públic va ser entusiasta.
Ellington diu a les seves memòries que al concert de Barcelona el públic es va integrar al gran final de l’obra, es va aixecar de les cadires, va sortir als passadissos i es va posar a ballar. Aquesta reacció va fer que Ellington recordés aquest concert la resta de la seva vida.
Segon concert de Duke Ellington
L’any següent, el 1970, Ellington va tornar a Europa i va presentar el seu segon concert sacre a la ciutat francesa d’Orange. Tenia tan bon record del concert de Barcelona, que va tornar a cridar la Coral Sant Jordi.
El novembre de 1973, la vuitena edició del Festival Internacional de Jazz de Barcelona, va tornar a contractar Ellington per interpretar el seu tercer concert sacre. Però el representant d’Ellington va oblidar comunicar-li l’objecte del contracte a l’artista i aquest es va presentar a Barcelona sense ni tan sols la partitura del concert sacre. Ellington, per tant, va haver d’improvisar bona part del concert, que tot i ser un gran concert, no va arribar a l’alçada del de 1969.
