El recital d’un dels cantautors protesta més conegut i símbol de la Nova Cançó va estar a punt d’acabar en tragèdia. Va ser el 20 d’agost del 1975 a la plaça del Sol, a Gràcia, tres mesos abans de la mort de Francisco Franco.
Una cita contra la repressió
Ja era una tradició de les Festes de Gràcia, el concert de Raimon, però aquell any tot va ser diferent. Un grup de militants del partit del Treball repartien fullets en contra de la pena de mort que el dictador havia signat per un grup d’opositors al règim del FRAP i ETA. Raimon recorda com es vivia amb certa resignació el fet que el dictador morís al llit.
La memòria és necessària, cal no amagar les coses que s’han fet
Demanaven l’amnistia dels presos polítics, però els grisos, com es coneixia popularment la Policia Nacional del moment, van detenir alguns dels militants del PT, que es van resistir. Trets, ferits, corredisses i cops de porra es van succeir mentre Raimon seguia cantant, com ell mateix explica.
Vaig fer l’únic recital de la meva vida en el qual, mentre cantava, vaig sentir que tiraven trets
Seguir cantant
El cantautor relata que va dubtar si seguir cantant o parar, però va decidir seguir per evitar més conflicte i que la gent congregada a l’interior de la plaça no es desplacés cap als aldarulls.
El fet que s’escampés el rumor que hi havia un policia mort va provocar més repressió policial amb 27 detinguts, i la crida i cerca de dos joves com a presumptes autors de l’agressió al policia malferit. Algunes seran torturades quan siguin traslladades a la comissaria de la via Laietana.
