A tocar de la torre Bellesguard s’amaga una sala farcida d’arcs de maó que encara conserva el rastre de l’aigua que l’havia inundat. El recinte, situat al subsol del carrer de Bellesguard, havia funcionat antigament com un dipòsit d’aigües pluvials.
La mina d’aigües
Les primeres referències del dipòsit se situen al 1300, amb l’existència d’una mina on es començava a recollir aigua per portar a les fonts de la plaça de la Bonanova. Els documents històrics expliquen que l’any 1361 la Corona va cedir la propietat i l’ús de l’aigua a Bartomeu de Climent. A principis del segle XIX, es va fer una concessió reial a favor de Jacint Roig i, més tard, el 1876, la va adquirir Salvador Homs i Roca amb l’obligació de millorar la finca.
L’arquitecte encarregat de rehabilitar el dipòsit, Marc Chalamanch (Archikubik) explica que el Dipòsit del Rei Martí es va descobrir l’any 2001, en unes obres al costat de la torre Bellesguard, l’edifici en forma de castell de l’arquitecte Antoni Gaudí, edificat sobre les restes de l’última fortalesa en què va viure, entre els anys 1408 i 1410, el rei Martí I l’Humà. D’aquí ve el nom del dipòsit d’aigües. Després de molts anys en desús, l’Ajuntament va recuperat un recinte, de 585 m2, amb set naus longitudinals farcides d’arcs i amb 30 pilars.
La torre de Bellesguard
Antoni Gaudí va treballar en la construcció de la torre Bellesguard entre el 1900 i el 1909, mentre planejava el Col·legi de les Teresianes de Ganduxer i la cripta de la Colònia Güell, una sèrie de solucions que més tard va aplicar al temple expiatori de la Sagrada Família.
La finca és de planta quadrada, i la seva característica principal és el pinacle que corona una creu de quatre punts cardinals. El maig del 2008, els Bombers de Barcelona van haver d’intervenir-hi d’urgència en detectar moviments i deformacions a la casa. La torre està ubicada en un antic terreny emmurallat, que havia estat el palau del rei Martí l’Humà, que va viure a la finca fins a la seva mort, el 1410.
