Al carrer del Carme número 8, hi ha la Casa Parramon Lutier, una de les deu cases de construcció d’instruments musicals en actiu més antigues del món. Ho explicava l’any 2019 Jordi Pinto, l’actual propietari, en aquest capítol del programa ‘Va passar aquí‘.
La viola tenor, el gran èxit
La Casa Parramon és el taller de lutier més antic de Catalunya i d’Espanya. El va fundar Ramon Parramon el 1897. Al principi va fer societat amb l’avi i l’oncle de Jordi Pinto, l’actual propietari. Parramon va enviar l’oncle avi de Pinto a França a aprendre l’ofici i quan va tornar es van posar a construir de manera sistemàtica violins, violes, violoncels i contrabaixos.
En aquesta primera etapa van construir fins a quatre-cents instruments. Una de les fites més importants de la casa va ser la creació de la viola tenor, que es va divulgar per tot el món. Ramon Pinto va ser el primer lutier de l’estat en entrar a l’associació internacional de mestres lutiers i arqueters.
La tasca del lutier
La tasca del lutier va més enllà de la construcció d’instruments i, actualment, la Casa Parramon es dedica principalment a la restauració d’instruments antics, reparació d’instruments nous, muntatge, reglatge de so, assessorament, o el què és l’especialitat i la passió de Pinto, l’estudi del lutiers històrics catalans i espanyols.
La luteria catalana
Segons explica Pinto, hi ha dos períodes històrics de lutieria catalana i espanyola. El primer, el que consta als arxius històrics de la ciutat, abasta els segles XVI i XVII i es caracteritza perquè hi ha registre dels instruments que es van fer però no, els instruments. El segon, comença a principis del XVIII, amb lutiers de categoria internacional dels quals se’n conserven els instruments.
L’Stradivari català
Stradivari està considerat un dels grans mestres lutiers de la història. En vida, només treballava per reis, nobles i per qui es pogués permetre comprar un dels seus instruments. Segons Pinto, l’Stradivari català seria Joan Guillamí. Tenia el taller al carrer Escudellers, a Barcelona, i van fer violins, violes, violoncels i també algun contrabaix. Però n’hi havia d’altres, com Salvador Bofill, d’igual o superior categoria per Pinto, o Matabosc, entre d’altres.
Als anys 20 la Casa Parramon va editar la revista musical ‘Hermes’ i fins a la Guerra Civil va convocar un prestigiós concurs d’interpretació.
Instruments fiables
Pinto explica que els instruments fets a la Casa Parramon, sobretot els violoncels, són instruments molt seriosos i fiables per un professional, però sense arribar a un instrument solista com un Stradivarius. El ventall de clients de la casa és molt ampli: solistes, músics d’orquestra, professors, estudiants, canalla que comença o, fins i tot, famílies que tenen un instrument antic a casa i el volen recuperar.
Pinto assegura que el nivell de la luteria a Barcelona és molt bo i el nivell dels músics està pujant en quantitat i qualitat. Diu que puja una generació de músics molt ben formats i això el convida a l’optimisme de cara al futur.
