Al carrer de Déu i Mata hi havia la sala Bikini, que va obrir l’any 1953, i l’entrepà de la casa era un fet amb pa de motlle i formatge i pernil calent similar al que a França en diuen un “croque-monsieur”.
El biquini
Un entrepà que va tenir molt d’èxit entre els clients de la sala i l’efecte va provocar que als bars dels voltants es demanés “un entrepà com el del Bikini”. La novetat es va estendre per tot Barcelona i, fins i tot, a Andorra podem demanar un biquini —mot adaptat a la grafia catalana—, això sí, a la resta de l’estat haurem de demanar un “mixto”.
D’on prové el mot “bikini”?
La periodista Ana-Priscila Magrinyà explica que la paraula “bikini” és el nom d’una illa petita a l’Oceà Pacífic, Bikini, que acabada la Segona Guerra Mundial, formava part de les colònies europees de Micronèsia conquerides pels japonesos i que van passar a mans dels Estats Units. Entre 1946 i 1958 es van dur a terme 23 assajos de bombes nuclears que va alterar el paisatge, centenars de vides i va iniciar una carrera d’armaments nuclears.
El nom de l’illa de Bikini es va fer popular perquè cada dia es parlava del conflicte a les notícies de tot el món, un fet que va aprofitar l’empresari francès Louis Réard per registrar aquest nom per un banyador de dos peces que representava l‘alliberament femení al món de la moda.
La sala Bikini
La sala Bikini disposava de terrassa i minigolf, i va funcionar des del 1953 fins al 10 de gener del 1990. Va tornar a obrir com a discoteca l’any 1996. Una sala popular que ha marcat diverses generacions de barcelonins i barcelonines.
