No hi ha cap dubte que és la “palomera” més veterana. Va néixer el 1919 però conserva la mateixa vitalitat que quan va començar a ballar-hi, ni més ni menys que als anys 30 del segle passat. Des d’aleshores, Pepita Bernat ha convertit La Paloma pràcticament en una segona llar, fidel sempre a les sessions de tarda. Només va fer una excepció aquesta nit de Cap d’Any, però l’ocasió s’ho mereixia. La centenària sala del Raval va reobrir fugaçment, després de 16 anys de silenci a la pista de ball més antiga d’Europa, i la Pepita no hi va faltar.
“Se’m va fer curta, la nit”, diu amb picardia uns dies més tard. I això que va marxar a casa a dos quarts de cinc de la matinada, una mica “desenganyada” perquè cap home la va treure a ballar, com ella hauria volgut: “Es veu que els faig por”. Tot i això va estar contenta de tornar a un lloc on ha estat molt feliç.
Anar a ballar en secret
La vida de la Pepita ha estat, de fet, vinculada a aquest local des que era adolescent. “Tenia 13 o 14 anys i feia trampetes per entrar-hi” quan La Paloma no era encara el que és avui. “Era un cobert, amb unes cadires als costats, i venien soldats i minyones”, explica aquesta veïna del Raval, que viu a tocar d’un altre emblema de la ciutat, la Rambla.
Durant molts anys va viure fora de la ciutat, però això no va impedir-li continuar visitant la sala i fer-ho, tot i estar casada, acompanyada només d’amigues. “El meu marit treballava i jo aprofitava que venia un dia a la setmana a Barcelona per fer encàrrecs molt ràpid al matí i a les cinc de la tarda anar a La Paloma, fins a les set”, relata. Era l’hora límit per agafar el tren de tornada al poble. Un cop a casa, “feia el sopar i no havia passat res”. No li ho va explicar mai al marit, “ni se’n va assabentar”, remata.
Amors, desamors i enamoraments
Sobre la seva professió, respon que va ser empresària, però hi afegeix de seguida: “He equivocat l’ofici, hauria d’haver estat ballarina”. I tot i l’edat no es resigna a continuar gaudint de l’afició: “A qui li agrada ballar, encara que vagi coixa i a l’edat que sigui, anirà a ballar”.
Tots aquests anys a La Paloma diu que han estat testimoni d'”amors i desamors a dojo, discussions a dojo, enamoraments a dojo, tot el que vulguis”. Però no es resigna a viure només del record. “Tant de bo pugui arribar a veure La Paloma oberta”, una reobertura definitiva, ara sí, que els propietaris voldrien fer coincidir amb Carnaval, a finals de febrer. La Pepita no hi faltarà el primer dia: “Haig de venir a obrir-la jo!”.
