Ja fa un any i mig que el terrorisme gihadista va colpir Barcelona amb l’atemptat del 17 d’agost. L’atac va provocar 16 morts i més d’un centenar de ferits que es van atendre “in situ” o a l’hospital. Però, de víctimes, n’hi ha més. L’Ajuntament i la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme (UAVAT) han atès, des del maig, 175 persones. Entre elles, 13 menors, i moltes per lesions psicològiques, que solen aflorar setmanes més tard.
El servei es va encetar perquè ningú no quedés desemparat, però el consistori denuncia que la resta d’administracions ─Generalitat i Estat─ no s’hi han bolcat. Segons la tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, “des de l’Estat no han canviat la manera d’atendre dels últims 30 anys i la Generalitat tampoc no està activant recursos” addicionals. Gràcies al conveni entre Ajuntament i UAVAT, les víctimes han rebut un acompanyament i seguiment intensiu amb una mitjana de sis contactes, ja sigui en modalitat presencial, telefònica o bé per correu electrònic. A més, s’han fet una vintena de visites domiciliàries. D’aquestes persones, 162 són adultes mentre que la resta, 13, són menors.
El 48 % de sol·licituds, sense resposta
Així mateix, la UAVAT ha tramitat 208 sol·licituds al Ministeri de l’Interior. La xifra és superior perquè cadascuna de les persones pot presentar més d’una petició. Així, 104 persones han demanat que els reconeguin com a víctimes de terrorisme, 101 han demanat assistència psicològica gratuïta i que tres persones han fet una petició per danys materials. De tots els qui han demanat ser considerats víctimes del terrorisme, el 48 % encara no ha obtingut resposta. Dels 57 que queden, 14 han obtingut la concessió total; quatre, parcial, i 12 han estat refusats. La resta no consten o encara estan pendents d’algun tràmit.
Des de la UAVAT asseguren que les dades són sinònim que es menystenen víctimes que no es consideren directes, en especial les psicològiques. Sara Bosch, psicòloga de la unitat, explica que, en el cas de les sol·licituds denegades, des d’Interior s’ha argumentat falta de proves que acreditin que l’afectat va iniciar un tractament psicològic o psiquiàtric immediatament després dels fets. “Però un 25 % de víctimes per un fet traumàtic, passats nou anys mantenen la simptomatologia i no han anat a un metge“, rebat Bosch.
La UAVAT demana millores en el protocol estatal
A més, alerten que, fins i tot, hi ha ferits que no consten a la llista oficial de la Generalitat o bé n’hi ha que hi són i no ho saben. D’altra banda, la majoria d’atesos, en concret un 84,6 %, no coneixia els seus drets com a víctima del terrorisme. Per tot plegat, la UAVAT demana millorar el protocol de l’administració de l’Estat, en especial a les víctimes amb lesions psicològiques. El 60 % no van ser ateses en cap dispositiu immediat i, de fet, vuit de cada 10 continuen en tractament.
Interior rebat les dades
El Ministeri de l’Interior ha volgut replicar les dades i n’ha donat unes de diferents. Assegura que s’han rebut 498 sol·licituds d’indemnització, de les quals s’han resolt 233 -per tant, més de la meitat continuen esperant resposta. De les que ja en tenen, 162 han estat estimades i 71, denegades. L’import de les indemnitzacions supera el 5 M € i així, amb aquestes xifres, Madrid ha rebatut les dades del consistori. El Govern espanyol reconeix que les lesions psicològiques poden “ser igual o més incapacitants” que les físiques i que totes dues “mereixen tot el reconeixement legal i respecte”.
