Els responsables del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) diuen que el document fet públic per betevé en que s’exposen recomanacions a l’hora de limitar l’esforç terapèutic en pacients amb coronavirus ha estat elaborat a petició dels professionals del propi SEM i avaluat per la direcció mèdica i d’infermeria.
El director mèdic del SEM, Xavier Jiménez, assegura que “en cap cas és un document que pretengui limitar ni estalviar cap tractament a ningú”. Jiménez afirma que els professionals de la salut “no treballem amb regles exactes” i les decisions que es prenen sempre es fan amb “criteris clínics consensuats”, també amb la família i el malalt i d’acord amb “criteris ètics i deontològics que no podem passar mai per alt i que hem jurat tots els que hem acabat la carrera”.
L’edat no és determinant en el cribratge
Segons explica, l’avaluació del malalt sempre la fa un metge o un equip de metges i basant-se en un criteri clínic. En aquesta valoració, hi intervenen múltiples factors i l’edat no n’és l’únic ni el més important. Per exemple, es tenen en compte les patologies prèvies o com reacciona al tractament, entre d’altres.
La presidenta de la Comissió de Deontologia del Consell del Col·legi de Metges de Catalunya i directora de l’Institut Borja de Bioètica de la Universitat Ramon Llull, Montserrat Esquerda, assegura que l’impacte de la pandèmia de la covid-19 en el sistema sanitari ha fet “emergir una sèrie de reptes ètics i deontològics” per als professionals del sistema sanitari. Un d’aquests reptes, assegura, és la priorització dels recursos escassos.
Davant d’aquesta situació, Esquerda assegura que els metges es plantegen “qui és el que millor es pot beneficiar d’aquest recurs”, és a dir, “a qui millor li pot funcionar el tractament d’intensius”. Es tracta d’una situació, però, que no és aliena a la pràctica mèdica habitual. En la praxi mèdica, sovint es planteja si un tractament o una intervenció és adequada o no per a la persona de la qual es té cura.
L’avaluació, cas per cas
“Cada persona mereix una valoració individual”
i aquest és el primer criteri que apliquen els metges, segons Esquerda. Es tracta d’una avaluació en què intervenen molts factors, com ara les malalties que presentava prèviament el malalt o les respostes de mal o bon pronòstic. Per tant, “cal tenir en compte una suma de factors per fer una valoració individual”.
El segon criteri és que la valoració la realitza un metge, no pas “un protocol o unes recomanacions”, segons assegura la presidenta de la Comissió de Deontologia del Consell del Col·legi de Metges de Catalunya. Les recomanacions poden ajudar a prendre una decisió però no substitueixen la decisió que ha de fer el mateix professional sanitari o, en el seu cas, si és possible, els equips de metges.
Esquerda conclou que són bàsiques la informació i la bona comunicació entre les persones i que és molt important conèixer “les preferències i els valors dels malalts”, que és el que “volen o voldrien”, i si han deixat documents de “voluntats anticipades” per saber “què es el que preferirien quan es troben amb la malaltia”.
