(ACN) El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obligat el govern a facilitar els enunciats dels exàmens de selectivitat en català, castellà i aranès. El TSJC estima així les mesures cautelars urgents demanades per l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya. Ho fa un dia abans que comencin les proves, aquest dimarts a les 9 hores.
El jutjat considera que l’elecció de la llengua dels enunciats de l’examen “no pot venir determinada per l’administració” i, per això, estima que estiguin disponibles en les tres llengües cooficials i que s’ofereixi “de forma individual a l’alumnat l’opció d’escollir-los en l’idioma oficial que estimi”. La Generalitat disposa de tres dies per presentar al·legacions.
L’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya reclamava que s’oferissin d’entrada els exàmens en les tres llengües, a excepció dels enunciats dels de les matèries de llengua. La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa estima aquesta petició i reclama suspendre el paràgraf tercer del punt 1.2.2. de les instruccions sobre el funcionament dels Tribunals de les PAU. Aquestes preveuen que es repartiran els enunciats d’examen en català “i només si algun alumne ho demana, donar-li la versió en castellà i recuperar la versió en català”. Afegeix que a efectes estadístics, cal fer constar quants se’n lliuren en castellà “sense identificar els alumnes”.
El tribunal fa referència a la sentència de l’Estatut
El tribunal considera que aquestes instruccions mencionen la possibilitat de tenir els enunciats en castellà “de forma residual” i oblida la possibilitat de l’aranès. Afegeix que la llengua oficial està configurada com un dret subjectiu: “El dret dels ciutadans a utilitzar l’idioma de la seva elecció i a relacionar-se amb els poders públics i l’administració imposant la seva opció i no a l’inrevés”. Per això, defensa que s’ha de suspendre l’apartat de les instruccions “per mantenir el dret d’elecció”.
La sala fa referència a la sentència de l’Estatut per arribar al seu posicionament, ja que apunta que va establir que el català no pot tenir un ús preferent.
