Llarena argumenta la concentració de les causes perquè hi ha una “connexió material inescrutable” entre els delictes i els investigats. Per això, creu que és millor unificar la causa i investigar-los tots junts, més enllà que alguns siguin aforats o no. També remarca que el delicte de rebel·lió, a què s’acusa el Govern de Puigdemont, té un caràcter “plurisubjectiu”, és a dir, que l’han d’haver comès diverses persones.
El Suprem considera que la unificació de la causa facilita els tràmits i l’aclariment dels fets i, per tant, discrepa de la fiscalia, que considerava prematur ajuntar les causes abans del 21-D i de la magistrada de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, que es va mostrar a favor de passar-li tota la causa, inclosa la investigació dels Mossos. Aquesta causa continuarà en mans de Lamela que investiga per sedició el major, Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana arran de les concentracions del 20 de setembre.
El gran interrogant és si el Tribunal Suprem revisarà la situació processal dels consellers empresonats i dels “Jordis”. Podria ser que en els propers dies, Llarena o les defenses demanin que se’ls torni a citar a declarar. Caldrà veure però si llavors el magistrat acorda les mateixes mesures cautelars que per a Forcadell i els cinc membres de la Mesa del Parlament, que van quedar en llibertat provisional després de pagar una fiança.
