Forcadell, lliure després de pagar els 150.000 euros de fiança

En la interlocutòria per la qual ha estat reclosa una nit, el Suprem considera que els líders del procés van utilitzar “focus puntuals violents” per aconseguir la independència

La presidenta del Parlament, Carmen Forcadell, ha sortit aquest divendres al migdia en llibertat després de dipositar la fiança de 150.000 euros fixada pel magistrat Pablo Llarena. L'advocat de Forcadell, Andreu van den Eynde, ha anat a primera hora del matí a entregar aquesta quantitat que ha fet possible l'excarceració. D'aquesta manera, Forcadell ha abandonat Alcalá-Meco després d'haver-hi passat només una nit, i té ara l'obligació de comparèixer setmanalment al jutjat i no sortir de l'Estat. De fet, haurà d'entregar també el passaport.

Quan ha sortit de la presó d'Alcalá-Meco, Forcadell ha fet diversos tuits per agrair el suport i estima rebut. A més, ha defensat que té la consciència molt tranquil·la i ha tingut un recordatori especial pels seus companys que encara estan a la presó. "No us oblidarem, us volem lliures, us volem a casa" ha conclòs Forcadell.

En la interlocutòria, el magistrat Pablo Llarena diu que Forcadell, que ha passat la primera nit privada de llibertat, ha tingut una "actuació principal" per la seva "intervenció medul·lar i la intensa repercussió del seu lideratge" durant tot el procés, perquè primer va ser presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana i després presidenta del Parlament.

Pel que fa el delicte de rebel·lió, el Suprem diu que tot i que les concentracions van ser pacífiques, els promotors de la independència "podrien haver-se servit d'aquests puntuals focus violents" per culminar el procés i declarar la República Catalana. Deixa clar que la violència que exigeix el delicte de rebel·lió pot consistir també en una "intimidació del poder constituït amb l'ús incruent de la força". Per això, considera "una clara i plural expressió de violència" el "setge" a hotels a guàrdies civils i policies nacional, el "bloqueig" de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya o "l'aïllament" de la comissió judicial i policial a la conselleria d'Economia el 20 de setembre, motiu perquè estan en presó incondicional Jordi Sànchez, de l'ANC, i Jordi Cuixart, d'Òmnium Cultural, acusats de sedició.

Pel que fa al risc de fuga, el magistrat diu que queda difuminat perquè han comparegut al Suprem les dues vegades que li ho han sol·licitat i diu que tampoc no hi ha reiteració delictiva. Assegura que "tots els querellats no és que hagin assumit la intervenció derivada de l'article 155, sinó que han manifestat que, o bé renuncien a l'activitat política futura o, els que desitgen seguir exercint-la, ho faran renunciant a qualsevol actuació fora del marc constitucional". Admet però que les afirmacions poden ser mentida. En el cas de Joan Josep Nuet però, no hi veu ni risc de fuga, de reiteració delictiva ni tampoc de destrucció de provés. Per això, és l'únic a qui ha deixat en llibertat condicional sense cap mesura cautelar. En canvi, Corominas, Guinó, Simó i Barrufet hauran de pagar una fiança de 25.000 euros en un termini de màxim set dies. Aquest dijous ja van entregar el passaport al Suprem i a partir d'ara no poden sortir de l'Estat i han de comparèixer al jutjat cada setmana.

La caixa de solidaritat de l'ANC paga la fiança de Forcadell 

Des de l'ANC, aquest dijous, ja es va voler enviar un missatge amb l'anunci que tant aquesta fiança com la dels 25.000 euros de la resta de membres de la mesa del Parlament sortirien de la caixa de solidaritat de l'entitat.

I així ho han fet aquest divendres al matí. Posteriorment, han publicat la fotografia del xec en el que han pagat fiança de Carme Forcadell.

El Suprem denega la fiança de 6,2 milions d'euros

En una segona interlocutòria, Llarena ha desestimat la petició de la fiscalia d'exigir als membres sobiranistes de la Mesa del Parlament la fiança de 6,2 milions d'euros. El ministeri públic va fixar la xifra, que també va sol·licitar en la seva querella a l'Audiència Nacional contra els membres del Govern destituït, en base a la partida del pressupost de la Generalitat d'aquest 2017 dedicada al referèndum. El magistrat remarca però que no s'ha aportat cap prova que demostri que aquesta partida es va acabar gastant ni que el referèndum es fes amb diners públics ni quina quantitat.

Llegeix aquí la interlocutòria de llibertat per a Carme Forcadell.