La sentència del Tribunal Constitucional sobre la plusvàlua municipal no permet reclamar els diners i la devolució dels imports si els contribuents no havien impugnat el pagament abans de la data de la sentència, és a dir, abans del 26 d’octubre. Per tant, tanca la porta a poder fer reclamacions.
Tot i que l’alt tribunal ha declarat inconstitucional l’impost i els ajuntaments, per tant, ja no el poden seguir cobrant, deixa clar que tampoc no hauran de retornar els diners amb efecte retroactiu. Segons alguns experts això suposaria per a Hisenda i els ajuntaments haver de desemborsar prop de 10.000 milions d’euros.
Hi ha especialistes jurídics, però, que creuen que es tracta d’una sentència “contradictòria”. Així ho assegura Pablo de Palacio, advocat del bufet Palacio Lassaletta. Consultat per betevé, afirma que “no té sentit que la sentència declari nul un impost” i que alhora no permeti reclamar-lo. Creu que això és un perjudici evident per a la ciutadania i que la sentència “és molt discutible”. De Palacio va més enllà i apunta que el text “de ben segur” portarà a obrir una via de reclamació, fins i tot davant d’Europa. Un dels precedents, diu, és el que va passar amb les clàusules terra de les hipoteques, que va tombar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Un impost estatal que gestionen els ajuntaments
L’impost de la plusvàlua municipal grava l’augment de valor d’un terreny quan es ven, s’hereta o es dona. El punt de partida és el valor del sòl al cadastre (no de l’habitatge o edificació) en el moment de la compravenda o donació.
A partir d’aquí, s’ha de calcular quant ha augmentat el preu des del darrer canvi de propietat. A Barcelona, els percentatges estan al topall màxim que fixa la llei: 3,7 % per a un període de fins a cinc anys, 3,5 % per a períodes de fins a 10, 3,2 % fins a 15, i 3 % fins a 20 anys.
