Entre els professionals que han estat essencials durant l’estat d’alarma pel coronavirus hi ha transportistes, treballadors dels supermercats i equips de neteja. Personal que hi ha estat exposat i que han viscut situacions molt diverses i difícils de compaginar amb les mesures de seguretat que cal mantenir per evitar contagis.

L’odissea dels transportistes

En Markus Requena és transportista autònom i treballa per a l’empresa DSV. De fet, ell mateix s’anomena “fals autònom” perquè cobren i fan els horaris que la companyia els estableix. Tot i que no ha parat de treballar en cap moment, Requena assegura que la facturació ha baixat un 50 % durant la quarantena. Ara bé, les jornades de més de 12 hores les ha continuat fent perquè el funcionament habitual dels transportistes s’ha vist afectat per les mesures de seguretat que calia prendre: “Alguna empresa ens ha fet estar dues hores fent cua per descarregar o carregar perquè no està preparada per aplicar les regles que ens han imposat”, es queixa.

“He arribat a fer les meves necessitats al camió perquè al final no t’aguantes”

Durant les setmanes de confinament, els transportistes no han tingut fàcil poder parar a menjar o anar als lavabo perquè tot estava tancat i a les benzineres i empreses on reparteixen no els deixaven passar per precaució. Això ha provocat jornades senceres sense poder anar al lavabo o sense dinar: “He arribat a fer les meves necessitats al camió perquè al final no t’aguantes”, confessa Requena.

Pel que fa als materials de seguretat, ha explicat que l’empresa no els va garantir EPIs fins setmanes després de l’inici de l’estat d’alarma.

L’estrès de les primeres setmanes als supermercats

La segona encarregada del Caprabo Sabadell, Núria Aparicio, també ha explicat com fins tres setmanes després de l’inici de l’estat d’alarma no tenien mascaretes: “Hi havia clientes que ens en van portar en veure que no dúiem”, ha explicat. Assegura que el “caos” que es va viure als supermercats no l’havia viscut mai abans, ni tan sols per Nadal: “No teníem temps de reposar material perquè no arribava i hi havia gent que s’emprenyava. Com si fos culpa nostra i no del fet que tothom anés a comprar massivament”, es queixa.

Una companya del seu supermercat es va contagiar i Aparicio diu que l’única precaució per part de l’empresa va ser demanar-los prendre’s la temperatura dos cops al dia: “Entenc que tot això també va agafar l’empresa per sorpresa però veies altres supermercats amb els treballadors més ben protegits”, explica.

De cambrera d’hotel a netejar hotels medicalitzats

La Nelly Cuenca és supervisora d’equips de neteja en un hotel medicalitzat i, com els altres testimonis, no havia viscut mai res igual. En el seu cas, havien d’entrar a les habitacions de pacients amb covid-19 per netejar però assegura que, tot i la por, la relació humana que es va establir va ser molt especial: “Érem quasi la seva família. Quan arribàvem ens rebien amb somriures”, diu Cuenca. A més, subratlla les dificultats de treballar en les circumstàncies que ho havia de fer: “Guants dobles, la protecció posada… Ha costat.” Cuenca vivia amb dues companyes al pis, que “al·lucinaven quan veien la seva companya treballar sota aquestes circumstàncies”. Ella, però, es mantenia tranquil·la, ja que extremava les precaucions al màxim per evitar contagiar qualsevol persona del seu entorn. Cuenca conclou que “han estat al peu del canó” i remarca la valentia i decisió amb què han treballat tant ella com les seves companyes de feina.

Més testimonis de la covid-19