L’arribada de les vacunes contra el coronavirus ha suposat una onada de feina per als infermers encarregats de posar-les. L’Ana Peñalver és una d’aquestes treballadores sanitàries: administra unes 200 dosis de vaccins per torn de treball. En una entrevista al programa ‘reset’, de ‘betevé’, aquesta infermera ha explicat com viuen la situació i ha compartit algunes anècdotes de la seva feina. “Hi ha històries que et toquen molt el cor”, assegura.
Peñalver vacuna del coronavirus des del 7 de gener, quan la van trucar per cobrir una baixa d’última hora. “Estem tota la pandèmia que quan ens necessiten, hi anem corrents. La veritat és que deixem una mica la vida privada al marge“. Aquesta infermera va començar a posar injeccions a les residències de gent gran i després va passar a fer domicilis. Després de quatre mesos de feina, assegura que “la pandèmia té coses molt bones: la gratitud de les persones”.
En les vacunacions a domicili, Peñalver explica que s’han trobat situacions molt emocionants. “És anar al domicili i veure la cara d’alegria”, diu, i afegeix que també hi ha gent que ha estat sola des de l’inici de la pandèmia i que “no volen que marxis”. “No pots negar una abraçada a una persona que està feliç en aquell moment perquè veu que pot recuperar el seu vincle familiar”, assegura.
Dubtes curiosos
Amb tantes hores al peu del canó, Peñalver explica que també han viscut situacions curioses, com una persona gran que preguntava si li administraven “la transgènica o l’espaicer?”, en referència a les vacunes d’AstraZeneca i Pfizer. També s’ha trobat dubtes, com el d’un home que tenia por de dormir amb la seva dona després de rebre la vacuna per si li encomanava la malaltia.
La seva feina, diu, també li permet veure relacions entranyables com la que tenen alguns avis amb els nets més grans. En el cas de les persones que van fins al CAP per vacunar-se, “cada vegada veiem més que venen amb nets de 20 o 18 anys”.
Infermera reportera
Les vacunes generat molta expectació entre la ciutadania i han estat molts els que han volgut immortalitzar el moment. Tant, que Peñalver assegura que “al principi de començar a vacunar érem entre infermeres i reporteres gràfiques”. On els van fer més fotos, diu, és als primers domicilis. Al CAP, relata, han optat per demanar als acompanyants que siguin ells mateixos els qui facin les fotos des de la porta.
