La sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem no descarta que es pugui demanar a Alemanya l’extradició de Carles Puigdemont per un suposat delicte de sedició. Això és el que apunta en una interlocutòria en què desestima el recurs de Jordi Sànchez contra la decisió de Llarena d’impedir-li assistir al primer ple d’investidura. El Tribunal Suprem manté que la violència era “totalment previsible i inevitable” un cop es va decidir mantenir el referèndum, tot i la presència policial de l’estat a Catalunya. L’alt tribunal afegeix que “si hagués intervingut un número bastant més gran de policies és molt probable que tot hagués acabat en una massacre”.

Els magistrats del Suprem retreuen a la justícia alemanya que per desestimar l’extradició de Puigdemont per rebel·lió hagi comparat el procés d’independència de Catalunya amb l’ampliació de l’aeroport de Frankfurt, que va desembocar en revoltes organitzades. Consideren que són dos supòsits que “no tenen res a veure l’un amb l’altre”.

La sala del Suprem recorda que la querella de la fiscalia contra el govern Puigdemont ja obria la porta perquè “en el cas que no es constatés suficientment l’element de la violència” els fets es podrien incloure dins d’un suposat delicte de sedició, penat amb un màxim de 15 anys de presó, la meitat que el delicte de rebel·lió.

Diversos advocats defensors en la causa judicial s’han pronunciat sobre aquesta interlocutòria a les xarxes socials. El lletrat de Toni Comín i Meritxell Serret, Gonzalo Boye, alerta que el delicte de sedició no existeix dins el codi penal alemany, mentre que Jaume Alonso Cuevillas, advocat de Carles Puigdemont, considera la interlocutòria “absolutament insuperable”. També s’hi ha pronunciat Andreu Van den Eynde, advocat defensor d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, que creu que l’escrit de la sala d’apel·lacions ve a dir que “els alemanys no tenen ni idea de res”.