Les persones racialitzades i/o amb nacionalitat estrangera són més aturades per la policia que les persones blanques i/o amb nacionalitat espanyola. Ho afirma SOS Racisme a l’Informe ‘L’Aparença no és motiu’ elaborat a partir de dades dels Mossos del 2017. Segons el cos policial, el 54,1 % del total d’identificacions s’adrecen a persones estrangeres, quan aquestes només representen un 13,70 % de la població catalana. Això és el mateix que afirmar que per cada persona amb nacionalitat espanyola se n’aturen 7 amb nacionalitat estrangera. Segons Mònica López, portaveu de l’entitat antiracista els resultats de l’estudi no fan sino evidenciar ‘el racisme policial i institucional’. López ha afegit que aquest fet té conseqüències no només a nivell individual sino col·lectiu perquè fomenta la fractura social.
La sobre-identificació de comunitats estrangeres no comporta una major efectivitat
Les identificacions policials per perfil ètnic són sovint justificades per la policia com una acció necessària per a l’efectivitat de la seva tasca, però segons SOS Racisme, això no és cert. L’entitat posa l’exemple de Badalona i Sant Adrià del Besòs, on la població romanesa té una ràtio de desproporcionalitat de 39,5 en comparació amb la població espanyola que és d’1. Això no es tradueix en una major efectivitat, és a dir, en una major deteccció de possibles faltes o delictes, ja que la taxa d’encert és d’un 14 % davant el 44 % d’encert quan s’identifica persones amb nacionalitat espanyola en aquell territori.
L’àrea metropolitana, on es concentren més identificacions policials
Els Mossos d’Esquadra l’any 2017 van identificar més de 377.000 persones a tot Catalunya. D’aquestes, un 45 % eren de nacionalitat espanyola i un 54 %, estrangera. Entre les nacionalitats més identificades hi ha el Marroc, Romania i l’Equador. L’àrea metropolitana és la zona que concentra la majoria d’identificacions, un 66 % del total. SOS Racisme, però, denuncia que amb aquestes dades no es pot mesurar l’abast real de la discriminació institucional, ja que es basen només en la nacionalitat. Això diuen “invisibilitza la discriminació que pateixen aquelles persones que tenen nacionalitat espanyola i no són blanques”. Per exemple, persones gitanes o afrodescendents. L’entitat diu que en l’observació directa realitzada a Ciutat Vella, les persones racialitzades identificades constitueixen el 94 % del total i que la majoria són d’origen magrebí o àrab. L’estudi també conclou que les persones aturades ho són més d’una vegada. Un 89 % diuen que les han identificat més de 15 vegades en l’últim any i que el fet que les aturin ja forma part de la seva vida quotidiana. Malgrat això, se senten criminalitzades.
Un deure de les institucions
Des de SOS Racisme demanen que la lluita contra les identificacions per perfil ètnic formi part dels programes electorals dels diferents partits polítics. També proposen formar a la policia en matèria de racisme, “per tal de dur a terme identificacions sota els principis d’igualtat i no discriminació, de conformitat amb Codi Europeu d’Ètica de la Policia”. Creuen també que també s’hauria d’implementar un formulari d’identificació, incloent-hi el motiu i el perfil ètnic. Això segons Mònica López, generaria dades, serviria de comprovant i faria plantejar a l’agent el motiu de la consulta.
