Al llarg del 2018 han arribat milers de menors estrangers no acompanyats que busquen futur a Catalunya. Per ajudar-los a ells i a altres joves estrangers en situació de vulnerabilitat ─ sense papers, sense casa o bé sense possibilitat d’estudiar o treballar ─ va néixer el projecte Prollema, una iniciativa que forma grups de joves perquè puguin ensenyar la seva llengua materna i convertir-se en professors.

Va començar el 2015 i, segons David Garcia, el coordinador, els ajuda a aconseguir molt més que una petita remuneració. Explica que els aporta autonomia perquè se senten ocupats i útils i, a banda, els genera hàbits, rutines i els permet ampliar la serva xarxa social. “Nosaltres som una pota més d’aquesta taula que treballa amb els joves”, assegura.

La iniciativa va engegar fa quatre anys. En l’edició d’enguany hi participen tres joves, entre ells el Hamza Zahir i la Zuhal Ata: l’un va viatjar sol des de Fes i l’altra ha aconseguit una beca per estudiar a Barcelona. Al maig s’enfrontaran finalment als alumnes i els ensenyaran àrab marroquí i darí, una de les llengües oficials de l’Afganistan.

Hamza i Zuhal, participants de Prollema
Hamza i Zuhal, participants de Prollema

Molts dels joves de Prollema són extutelats

Més de la meitat de joves que fins ara han participat al projecte ─ una quinzena, en total ─ són extutelats per l’administració. Segons Garcia, alguns tenen sort i, en sortir del sistema de protecció, troben sostre i feina, però d’altres, no. “Hem tingut perfils de joves que era molt meritori que vinguessin” cada dia perquè “no sabien on dormirien aquella mateixa nit o bé si menjarien o no“, afegeix.

Com són els cursos?

El projecte treballa amb joves de 17 a 23 anys que, després de rebre formació durant uns mesos i fer unes pràctiques, imparteixen classe a un grup reduït d’alumnes. Faran de mestres durant sis mesos: de maig a juny, un intensiu de juliol i d’octubre a desembre. Ara necessiten alumnes voluntaris perquè els joves puguin fer les pràctiques abans de començar. Però la crida de Prollema va més enllà: volen seguir aportant el seu granet de sorra i animen tots els ciutadans perquè s’apuntin a fer una primera aproximació a aquests idiomes.