Es diu Sihong Li, tot i que aquí se la coneix com Iria. És el nom que ella mateixa va triar quan va començar a estudiar llengua castellana. El seu professor d’aleshores, de Barcelona, els ho va recomanar a classe. “Vaig triar aquest nom perquè no és gaire comú i així la gent no em confon”, ens explica. Amb només 24 anys ja en porta gairebé dos a Barcelona fent de professora de xinès i de cultura xinesa a la fundació Institut Confuci de Barcelona, una institució no lucrativa creada amb la finalitat de promoure el desenvolupament de l’ensenyament i la cultura xineses a Catalunya.

l'altra mirada: la comunitat xinesa de Barcelona

L’any de la rata

L’any nou xinès, que va començar el 25 de gener, és l’any de la rata. La Sihong ens diu que, com les rates, l’any s’ha d’afrontar amb astúcia. I, en aquestes dates, que allà també se celebren en família, s’ha de conformar en comunicar-s’hi per internet. Solen ser uns 15 dies de celebració on la gent torna a casa i les famílies es reuneixen. I, amb el canvi d’any, s’acostuma a fer focs artificials per allunyar els esperits dolents, tot i que la Shihong ens diu que “ara, a la Xina, hi ha moltes restriccions per llençar els focs artificials a causa de la contaminació, especialment a les grans ciutats”. També són típiques les danses del Lleó o del Drac per celebrar l’any nou xinès. “Amb aquesta dansa fem fora la mala sort i donem la benvinguda a la bona sort”.

Horaris i costums

“El que més m’ha sorprès d’aquí són els horaris de la gent. En general, tothom menja massa tard, sopa massa tard i se’n va a dormir molt tard. Això, a la meva província, Hunan, és impensable. Em sembla poc sa, però entenc que és la vostra manera de viure” confessa. “Em vaig adonar que els caps de setmana al matí gairebé no hi ha ningú al carrer, fins i tot els vehicles desapareixen… M’imagino que és perquè la gent està dormint encara!” Aquest fet, com molts d’altres socials o culturals, en un principi, la van sorprendre, però ara ja s’hi ha acostumat i viu dins d’aquesta dinàmica.

Experiència barcelonina

La Sihong mai no s’hagués imaginat viure a l’estranger tant de temps, però reconeix que l’experiència li agrada. Barcelona li sembla “multicultural i la gent és molt oberta. Em sembla una ciutat molt còmode per viure-hi”. L’experiència li ha mostrat una altra manera de viure diferent a la Xina i ha conegut una cultura totalment diferent a la seva. No sap què farà ni on serà d’aquí a uns anys, però explica que, “quan prengui una decisió, l’experiència barcelonina segur que m’inspirarà. Mai no se sap què ens espera al futur, emperò sempre s’ha d’afrontar amb valentia”.