dani alves llibertat
Foto: Jordi Borràs (ACN)

La sentència a Dani Alves s’ha fet pública aquest dijous, 22 de febrer. L’Audiència Barcelona ha comunicat la condemna al futbolista a quatre anys i sis mesos de presó per violació. Aquesta pena és significativament més baixa de la que demanava l’acusació, que en sol·licitava 12 anys, i la fiscalia, que reclamava nou anys de privació de llibertat. A continuació et donem totes les claus de la sentència a Dani Alves.

Sentència a Dani Alves: quina és la condemna?

La Secció 21 de l’Audiència de Barcelona condemna Dani Alves a quatre anys i sis mesos de presó per violació i cinc any més de llibertat vigilada, que s’aplicaran una vegada que el futbolista compleixi la pena. El text de la jutgessa també prohibeix al jugador acostar-se al domicili o lloc de treball de la denunciant i comunicar-se amb ella per qualsevol mitjà durant nou anys i sis mesos.

Finalment, el tribunal imposa al defensa una indemnització de 150.000 euros i el pagament de les costes del judici. Els magistrats també condemnen al jugador de futbol a pagar 150 euros diaris durant dos mesos per un delicte lleu de lesions.

Per què queda provada la violació?

El tribunal ha valorat favorablement el relat de la víctima durant el judici i considera provada la violació de Dani Alves per diversos motius. En primer lloc, la sentència recull que “l‘acusat va agafar bruscament la denunciant, la va llançar a terra i, evitant que es pogués moure, la va penetrar vaginalment“. El text afegeix que “per a l’existència d’una agressió sexual no cal que es produeixin lesions físiques ni que consti una heroica oposició de la víctima”. A més, considera que la versió de la víctima ha estat “coherent i, especialment, persistent”.

La sentència revela que hi ha diferents proves que corroboren la versió de la denunciant i posa com a exemple les lesions al genoll, el comportament de la víctima quan va sortir del lavabo o les seqüeles que pateix. A més, el tribunal considera que no hi ha “cap mena d’animadversió cap a l’acusat” per part de la víctima i que la jove no tenia cap interès econòmic, en referència a la renúncia que va fer durant la fase d’instrucció a qualsevol tipus d’indemnització.

Finalment, els magistrats apunten que l’existència d’insinuacions no poden suposar una carta blanca a qualsevol abús o agressió i que el consentiment ha de donar-se sempre abans i, fins i tot, durant la relació. “Ni tan sols el fet que s’haguessin realitzat tocaments implicaria haver prestat el consentiment per a tota la resta”, manifesta el text.

Quins atenuants s’han aplicat a la condemna?

A l’hora d’establir una condemna contra Dani Alves, el tribunal ha tingut en compte només un dels atenuants que plantejava la defensa: la reparació del dany. Segons la sentència, consta acreditat que “amb anterioritat a la celebració del judici la defensa ha ingressat en el compte del jutjat la quantitat de 150.000 euros perquè fossin lliurats a la víctima, sense cap mena de condicionant”.

En canvi, el tribunal rebutja l’estat d’embriaguesa com a atenuant, en considerar que el consum d’alcohol no va afectar les “facultats volitives i cognoscitives de l’acusat”.

Es pot recórrer contra la sentència a Dani Alves?

La fiscalia i les parts poden recórrer contra la sentència a la Sala d’Apel·lacions de la Sala Civil i Pena del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de 10 dies. Mentrestant, l’acusat continuarà privat de llibertat.