L’Audiència de Barcelona ha condemnat Dani Alves a quatre anys i sis mesos de presó per violació a una jove a la discoteca Sutton. A més d’aquest temps tancat en un centre penitenciari, el tribunal li imposa cinc anys de llibertat vigilada i allunyament i incomunicació amb la víctima durant nou anys i mig.
Alhora, la resolució judicial obliga Alves a indemnitzar la víctima amb 150.000 euros, a pagar 150 euros diaris durant dos mesos per un delicte lleu de lesions i a pagar les costes del judici. La sentència considera que ha quedat demostrat que la víctima no va consentir les relacions sexuals. Creu que existeixen elements de prova —a més del testimoni de la noia— per entendre acreditada la violació. El tribunal també li concedeix l’atenuant de reparació de danys i dona deu dies per presentar un recurs d’apel·lació. De fet, la defensa d’Alves ja anunciat que recorrerà la sentència. Els advocats de la víctima en canvi han assegurat que estudiaran la resolució judicial.
Queda provada “l’absència de consentiment”
El tribunal considera provat que “l’acusat va agafar bruscament la denunciant, la va llançar a terra i, evitant que pogués moure’s, la va penetrar vaginalment, malgrat que la denunciant deia que no, que volia marxar”. És per això que entén que es compleix “el tipus d’absència de consentiment, amb ús de la violència, i amb accés carnal”.
La resolució judicial apunta que, perquè hi hagi agressió sexual, “no cal que es produeixin lesions físiques ni que consti una heroica oposició de la víctima a mantenir relacions sexuals”. En qualsevol cas, la jutgessa deixa per escrit que hi ha “suficients corroboracions perifèriques” que donen suport a la versió de la denunciant sobre la penetració vaginal no consentida. Per exemple, diu el text judicial, l’existència de lesions en el genoll de la víctima i de seqüeles, així com les proves que acrediten l’estat de la noia just després de l’agressió.
Tres dies de judici a Dani Alves
El judici contra l’exjugador del Barça es va fer a principis de febrer. Durant la vista, la defensa del futbolista va demanar-ne l‘absolució i, que en cas que fos condemnat, es tinguessin en compte atenuants com el d’embriaguesa. En canvi, l’acusació li va demanar 12 anys de presó, la condemna màxima, i la fiscalia, nou.
El judici a Dani Alves, acusat d’una agressió sexual, va arrencar el 5 de febrer a l’Audiència de Barcelona. El primer dia va declarar la víctima a porta tancada. També van oferir la seva versió dels fets la cosina i l’amiga de la demandant, que va definir l’actitud de l’exblaugrana de bavosa.
El segon dia de judici van declarar diversos mossos d’esquadra i els amics i la parella d’Alves, Joana Sanz. D’una banda, els agents que van atendre la víctima van coincidir a l’hora de dir que estava molt nerviosa i que no volia denunciar per temor a ser reconeguda i que no la creguessin. De l’altra, el nucli més proper al futbolista va centrar-se a defensar l’última versió de l’acusat i va assegurar que la nit del 30 al 31 de desembre del 2022 Alves anava molt begut.
La versió de Dani Alves
La defensa de l’exblaugrana va aconseguir que Alves fos l’últim a declarar. El jugador només va respondre les preguntes de la seva advocada, Inés Guardiola, i va assegurar que havia begut molt i que la relació sexual amb la denunciant va ser consentida. El futbolista, que també va emocionar-se durant la declaració, va assegurar que estava arruïnat.
Per tot plegat, l’advocada va demanar l’absolució de l’exblaugrana i que, en cas de ser condemnat, s’atenués la condemna per tres motius: el primer, la reparació de danys —que se li ha tingut en compte perquè ha pagat la indemnització a la denunciant abans del judici— el segon, per intoxicació etílica, que va perjudicar les seves capacitats cognitives —que ha estat rebutjat— i, per acabar, per vulneració dels seus drets —que tampoc s’ha estimat.
