El departament d’Educació ja ha presentat a escoles i instituts el nou currículum que preveu introduir un aprenentatge més competencial a tot el sistema educatiu. Una reforma educativa que els sindicats rebutgen perquè consideren s’ha anunciat “sense consens i de forma precipitada”. Critiquen a més que els centres tinguin més hores d’autonomia, una llibertat que consideren generarà desigualtats en l’aprenentatge.Per tot plegat, els representants dels docents a convocar cinc jornades unitàries de vaga d’ensenyament. Els centres tindran un any de moratòria per fer el canvi i podran mantenir el currículum actual al curs 2022-23. Es donen tres anys de marge perquè al curs 2024-25 tots els centres educatius catalans ja l’hagin aplicat.
T’expliquem alguns dels punts més destacats del text del nou currículum escolar.
En quins cursos s’aplicarà el nou currículum?
El nou currículum s’ha d’aplicar a tots els cursos de primària i de secundària: és a dir, des de primer i fins al batxillerat (6-18 anys). Forma part de la nova llei d’educació (LOMLOE) impulsada pel Govern espanyol, però Catalunya s’ha encarregat de fer un text per decidir com s’aplica a Catalunya. Una de les novetats és que es vol donar impuls a l‘ensenyament per competències i treballar més enllà de les assignatures. L’aposta, per tant, són els projectes i un aprenentatge més transversal.
Es manté el sistema de qualificacions actual
El nou currículum avança en un sistema “d’avaluació formativa” en què es va fent un seguiment més continu de l’aprenentatge de l’alumne que té un rol més actiu. Pel que fa a les qualificacions, finalment Educació no implantarà els canvis en la nomenclatura previstos inicialment, i els alumnes suspesos a l’ESO mantindran el “no assolit” enlloc del “en procés d’assoliment” (EPA). les famílies continuaran rebent butlletins trimestrals amb més valoracions que la pura nota, com comentaris dels tutors i valoracions més detallade.
A més, les qualificacions dels alumnes no s’hauran d’introduir cada any dins del sistema informàtic. A secundària, però, se seguirà fent com fins ara, a cada curs. A l’esborrany també s’assenyala que repetir curs serà un fet excepcional i en casos molt assenyalats.
Es continuarà fent filosofia a l’ESO
Els alumnes de 4t d’ESO continuaran fent classes de filosofia, que es manté com a matèria optativa. La desaparició d’aquesta assignatura ha estat una qüestió controvertida i havia provocat queixes docents. Tot i que el conseller d’Educació ja va avançar que finalment es mantindria, aquest divendres s’ha oficialitat: es mantindran totes les assignatures optatives.
Canvis obligatoris al curs 2022-2023
En aplicacióp de la LOMLOE, al Batxillerat s’eliminaran al curs que ve l’assignatura comuna de ciències del món i electrotècnia (modalitat). També és obligatori que les materies de modalitat de 1r de Batxillerat passin a ser de 3 hores. I que s’incrementin les matèries optatives a 1r.
Autonomia dels centres
La proposta també augmenta l’autonomia dels centres a l’hora de decidir com organitzen una part de les classes. En concret, quatre hores de l’horari setmanal (560 l’any) en el cas de secundària, i 945 a primària. Podran decidir, per exemple, si volen incidir en els projectes o si volen dedicar més espai a una assignatura en concret, com alguna llengua o les matemàtiques.
A més, els instituts disposaran de 420 hores de gestió autònoma –quatre setmanals mentre que en la proposta inicial eren sis–, de manera que augmenten les hores dedicades a les ciències naturals, plàstica, música, ciències socials i tecnologia i disminueixen per a català i castellà.
Segons apunta Educació, les escoles han de tenir una part d’autonomia per donar resposta a les necessitats de l’alumnat que atenen i que pot variar molt en funció de la tipologia de famílies. Una llibertat de decisió que pels sindicats generarà més desigualtat i segregació perquè no tots els centres faran el mateix temari.
Els centres educatius podran decidir si apliquen el nou currículum escolar
Educació deixa en mans dels centres educatius la decisió d’aplicar o no el nou currículum escolar el curs 2022-23 o ajornen la implantació durant un any. D’aquesta manera, el nou currículum estarà completament desplegat el curs 2024-25. Els sindicats creuen que aquest gest del conseller només és “una cortina de fum“, i que Cambray continua imposant mesures quan les hauria de consensuar amb la comunitat educativa.
