Tots els sindicats han convocat una vaga d’educació de cinc dies excepcional. Les primeres aturades a les escoles i instituts de Catalunya s’han fet 15, 16, 17 i 29 de març. A banda, hi haurà també vaga el 30 de març a l’ensenyament. A la protesta també s’hi han afegit l’escola concertada i els treballadors del Departament d’Educació. Per què s’han convocat aquestes aturades? Què reclamen els professionals de l’àmbit educatiu amb aquesta vaga d’ensenyament?
A continuació t’expliquem els 7 motius de la vaga d’educació de 5 dies el març que han argumentat els sindicats en el seu comunicat unitari.
1. Augment de la inversió en educació
Els sindicats educatius de Catalunya reclamen un augment de la inversió en matèria d’educació. Concretament, exigeixen una inversió del 6 % del PIB català, com a mínim i tal com indica la Llei d’Educació de Catalunya. Actualment, segons els pressupostos del govern de la Generalitat per al 2022, el departament dirigit per Josep Gonzàlez-Cambray disposa d’una partida de 6.681 milions, 1.009 més que el 2020.
2. Menys retallades i més drets laborals
La comunitat educativa assegura que des de la darrera crisi econòmica, ara fa 10 anys, no s’han recuperat les condicions laborals, malgrat el compromís dels diferents grups parlamentaris. Els sindicats expliquen que “els drets retallats s’han cronificat i l’Administració els ha donat per assumits”. Per això, aquesta vaga d’educació també els servirà per reivindicar:
- el restabliment de l’horari lectiu anterior a les retallades durant el curs 2022-23
- la reducció de ràtios
- la recuperació del poder adquisitiu perdut
- un increment del personal
- la conversió dels terços de jornada en mitges jornades
- el retorn al caràcter lectiu de les dues hores de reducció de jornada al personal major de 55 anys
3. Supressió del nou calendari escolar per al curs 2022-23
El nou calendari escolar per al curs 2022-23, que suposa l’avançament de l’inici de les classes a infantil i primària al 5 de setembre i al dia 7 a la resta, ha tingut l’oposició dels sindicats. Han acusat el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, de no voler negociar els canvis amb la comunitat educativa i han denunciat que la modificació del calendari escolar ha estat “la gota que ha fet vessar el got”.
4. Oposició al nou currículum a primària i secundària
El professorat ha mostrat el rebuig al nou currículum a l’educació primària, ESO i batxillerat que arribarà als centres a partir del curs que ve en aplicació de la LOMLOE. Una reforma educativa que els sindicats consideren “imposada i precipitada,” tot i que Educació ja ha ofert que s’apliqui progressivament en els propers tres anys. Fa unes setmanes, la Plataforma en Defensa d’una Educació Pública i de Qualitat va presentar un manifest de rebuig en el qual va alertar que la rebaixa d’hores lectives i l’augment de l’autonomia dels centres generaria desigualtat educativa.
Al text s’argumentava que, si la reforma es posava en pràctica, es crearien “dues xarxes educatives paral·leles” de centres i es perjudicarien els alumnes més vulnerables. El departament finalment ha fet marxa enrera en un dels punts més criticats, l’eliminació de la filosofia a 4t d’ESO i també els canvis en les qualificacions retirant la categoria “en procés d’assoliment.
5. Estabilització del personal interí i pacte d’estabilitat
USTEC, CCOO, Intersindical, Aspepc-sps, UGT, CGT i Federació d’Ensenyament reivindiquen la recuperació del pacte d’estabilitat que permetia als interins amb més de tres anys d’experiència laboral a les escoles i instituts públics de Catalunya enllaçar contractes.
Els sindicats també reclamen la convocatòria d’un concurs de mèrits i d’oposicions.
6. Defensa de la immersió lingüística
Els sindicats rebutgen la sentència contra la immersió lingüística que obliga les escoles catalanes a impartir un 25 % de les classes en castellà. Demanen al departament d’Educació “que assumeixi les responsabilitats i doni cobertura legal” al professorat dels centres. Aquest és un altre dels motius que els ha portat a convocar les cinc jornades d’aturades al mes de març. A més, hi ha una altra vaga el 23 de març contra la decisió del TSJC i “en defensa d’una educació pública i íntegrament en català”.
7. Dimissió de Gonzàlez-Cambray i negociació real
Els sindicats carreguen amb duresa contra el conseller d’Educació al qual acusen de tenir una actitud autoritària i d’haver imposat sense consens el nou calendari escolar i la reforma a secundària. El malestar dins la comunitat educativa ha anat en augment i també les famílies representades per l’aFFaC han criticat la conselleria per la falta de diàleg. Els representants dels treballadors creuen que Gonzàlez-Cambray “ha tancat la porta al diàleg” i exigeixen una negociació real que els permeti una “millora de les condicions laborals i no noves retallades”.
Segons expressen en el manifest de convocatòria de vaga, “ara més que mai cal fer front a un departament autoritari“. Per aconseguir aquest objectiu, també reclamen la dimissió del conseller Gonzàlez-Cambray.
