Les darreres dècades la medicina i les industries farmacèutiques han aconseguit minvar els efectes d'una de les malalties mentals més prevalents: la depressió. Encara avui, però, més d'un 5% de les persones que la tenen de manera crònica no tenen curació. ENRIC ÁLVAREZ, director del Servei de Psiquiatria de l'Hospital de Sant Pau "És una vida molt limitada, són persones que no tenen interès per res, que els costa enganxar-se a qualsevol cosa, que tenen un nivell d'angoixa que se'ls fa inaguantable, tenen una activitat intel·lectual molt disminuïda, el rendiment cognitiu és molt baix, és una vida que no és vida." El 2008 a dotze pacients que no reaccionaven a cap fàrmac se'ls van inserir uns elèctrodes diminuts a les zones del cervell on es localitzen les neurones implicades en la depressió. JOAN MOLET, director del Servei de Neurocirurgia de l'Hospital de Sant Pau "Nosaltres el que fem és implantar un elèctrode com aquest en un àrea del cervell que és just aquesta d'aquí davant. El procediment és fer un forat de trepanació i s'introduiex aquest elèctrode, primer en un hemisferi i després en l'altre hemisferi cerebral, una vegada implantat els elèctrodes el marc metàl·lic que els hem posat en els pacients els retirem i llavors aquests elèctrodes es connecten a través d'uns cables, a una espècie de marcapassos, que està situat a la paret abdominal i que és una bateria que genera els impulsos elèctrics que arribaran a l'elèctrode i actuen sobre el cervell." Un cop implantants, s'ha activat o desactivat l'elèctrode sense informar-ne el pacient i els resultats han estat clars. ENRIC ÁLVAREZ, director del Servei de Psiquiatria de l'Hospital de Sant Pau "Què és el que hem vist? que els pacients que estan activats no en recaurà cap i els desactivats recauen el 40 per cent." L'experiència va funcionar tant bé que els pacients que han participat a l'assaig encara avui continuen portant aquests elèctrodes.
Les darreres dècades, la medicina i les indústries farmacèutiques han aconseguit minvar els efectes d’una les malalties mentals més prevalents: la depressió. Encara avui, però, més d’un 5% de les persones que la pateixen de forma crònica no tenen cura i han de viure dia a dia amb una tristesa permanent que els impedeix treballar i relacionar-se amb el seu entorn amb normalitat. El director del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Sant Pau, Enric Álvarez, explica que la vida dels pacients amb depressió resistent és molt limitada: “Són persones que no tenen interès per res, que els costa enganxar-se a qualsevol cosa, que tenen un nivell d’angoixa que se’ls fa insuportable, que dormen i és com si no dormissin, el son no és reparador, no tenen gana, s’aprimen, tenen cansament físic constant durant tot el dia, una activitat intel·lectual molt disminuïda, el rendiment cognitiu és molt baix… és una vida que no és vida“.
Davant d’aquesta realitat, un equip de recerca de l’Hospital de Sant Pau va engegar el 2008 un assaig que acaba de publicar a la revista científica Journal of Psychiatry and Neuroscience. A 12 pacients que no reaccionaven a cap fàrmac, se’ls van inserir uns elèctrodes diminuts, similars als que es fan sevir en el tractament del mal de Parkinson, a les zones del cervell on es localitzen les neurones implicades en la depressió. El director del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital de Sant Pau, Joan Molet, explica que és una intervenció quirúrgica molt poc invasiva. El procediment, segons diu, és “fer un forat de trepanació i s’introduiex l’elèctrode, primer en un hemisferi i després en l’altre hemisferi cerebral; una vegada implantats, els elèctrodes es connecten a través d’uns cables a una mena de marcapassos que està situat a la paret abdominal i que és una bateria que genera els impulsos elèctrics que arribaran a l’elèctrode i actuen sobre el cervell”. Segons el Dr. Álvarez, la cirurgia “per al pacient, un cop operat, no suposa cap molèstia especial, els elèctrodes no fan mal i els cables fins a la bateria estan enterrats sota la pell i tampoc no produeixen molèsties”.
Un cop implantats els elèctrodes i estabilitzats tots els pacients, el que s’ha fet en el marc de la investigació és provar el mecanisme de forma creuada: ni el pacient ni l’avaluador sap si porta activat o desactivat l’elèctrode, però el seguiment que se’n fa després es creua amb les dades de qui el tenia activat i qui no. “Què és el que hem vist? Que dels pacients que estan activats no en recau cap i, en canvi, dels desactivats recauen el 40%”. Un dels pacients a qui se li va inserir l’elèctrode i es va activar reconeix que la seva vida “ha canviat completament”, i que ha passat de “no tenir ganes de fer res i estar trist a tenir una vida normal”.
L’experiència ha funcionat tan bé que els pacients que han participat a l’assaig encara avui continuen portant aquests elèctrodes. Caldrà veure ara si, amb el pas del anys, els continua fent efecte. De moment, com que es tracta d’un estudi experimental, no es pot estendre a tots els pacients que se’n podrien beneficiar. Segons els seus impulsors, s’haurà d’esperar, doncs, que més estudis demostrin si el tractament de la depressió amb elèctrodes és tan espectacular com sembla a primera vista.
