Aquest aparell, instal·lat especialment pel Congrés Europeu d'Al·lèrgies, ha detectat 55 pòl·lens per metre cúbic d'aire durant el dia d'avui a Barcelona. Una xifra molt baixa si es compara amb els 2.000 pòl·lens per metre cúblic que es poden registrar a la ciutat entre els mesos de març o abril. La investigadora Jordina Belmonte fa 30 anys que analitza diàriament la concentració del polsim dels arbres, i considera que enguany ha estat especialment dur per als qui tenen al·lèrgia. JORDINA BELMONTE, coordinadora Xarxa Aerobiològica de Catalunya "Tot són dades que recollim i que llavors al tenir-ne moltes i anar fent estadística i models ajudarem a la societat, als metges a detectar-les i curar les al·lèrgies i també tindrem informació aplicable a quin pot ser el futur de les al·lèrgies." A banda de les al·lèrgies causades pel pol·len aquest congrés se centra també en les que causen els aliments, com pot ser la llet. Els més afectats són els infants. VASANTHA NAGENDRAN, doctora al Regne Unit "Arreu del món estan creixent les al·lèrgies i no se sap per què, però pot tenir a veure amb la nova manera de viure." A més de les conferències amb les darreres investigacions, un dels racons més freqüentats del congrés és aquest, on es poden aprendre tot tipus de tècniques per al tractament d'al·lèrgies. ANNA SALA, al·legòloga de l'Hospital Vall d'Hebron: "Ha tingut un xoc anafilàctic, una reacció al·lèrgica greu, i ha perdut el coneixement. Si està en parada el primer que has de fer és fer compressions fins que no arrbi l'ajuda o el medicament per curar-lo." L'objectiu és connectar investigadors, metges i pacients per millorar el tractament de les al·lèrgies, una dolència que ja afecta una de cada cinc persones.
El congrés té tres eixos principals. D’una banda, es vol aprofundir en el futur de la prevenció de les al·lèrgies. La vicepresidenta del congrés, Victòria Cardona, explica que la investigació ha establert un canvi de paradigma. “Fins ara es pensava que no s’havien de donar alguns aliments als bebès per evitar al·lèrgies prematures, però un estudi recent ha demostrat que introduint-los d’una forma més precoç probablement s’evitarà el desenvolupament d’al·lèrgies alimentàries”.
Un altra gran branca que tracta el congrés és el canvi climàtic. Amb el canvi de temperatures hi ha pòl·lens que apareixen més aviat i que s’estenen més en la temporada. Això ho estudia des de fa 30 anys la investigadora de la UAB Jordina Belmonte. “Les dades que he recollit en les últimes tres dècades diàriament poden predir el futur de les al·lèrgies i saber quina concentració de pol·len i espores hi haurà amb el canvi climàtic“, diu Belmonte.
Els experts també centren l’atenció en un nou factor, les espècies vegetals noves a Europa, que poden donar problemes als pacients al·lèrgics. En aquest congrés han instal·lat un aparell per calcular la densitat del polsim dels arbres per metre cúbic, i així poder mostrar als assistents al congrés la feina que fan al Punt d’Informació d’Aerobiologia de la UAB.
Un altre tema que es tractarà en aquest congrés és la interacció entre les persones i els bacteris. La vicepresidenta del congrés i especialista de l’Hospital Vall d’Hebron, Victòria Cardona, assegura que “els bacteris no només ens donen infeccions i malalties, sinó que ens ajuden a desenvolupar una immunitat correcta“. Per això les mirades al futur de la prevenció i de malalties autoimmunes està posat en el paper que hi puguin tenir aquests organismes.
