La Paula ha superat un càncer de mama. Considera que va rebre la informació adequada sobre la malaltia, però reconeix que un cop va acabar el tractament, no estava del tot curada. PAULA BARCELÓ, pacient de l'Hospital de Sant Pau "La primera fase és pensar què et faran i la segona és la teva adaptació a tot aquest entorn. Llavors comences a pensar en totes les solucions posteriors a la malaltia. Sí que és veritat que la gent s'ha de sentir bé i la cirurgia estètica en aquest cas va molt bé." Durant aquesta etapa sorgeixen dubtes sobre com viure sense el pit amputat, quina alimentació seguir, o com canvia la vida sexual, entre moltes altres qüestions. Un dels elements més importants per recuperar la seguretat i l'autoestima, segons les dones afectades i els professionals en aquest àmbit, és la reconstrucció mamària. Però l'operació implica tornar a passar pel quiròfan, un fet que espanta moltes de les dones que ja han estat operades. JAUME MACIÀ, director servei cirurgia plàstica de l'Hospital de Sant Pau "A Espanya el 30% de les pacients no reben informació sobre la possibilitat de reconstruir, per exemple, que és un pas clau en la qualitat de vida." En l'actualitat només hi ha un estudi nord-americà sobre l'impacte del càncer de mama en la vida de les dones. És per això que en la jornada d'avui es busquen també inversors i mecenes per a una investigació d'àmbit europeu, en què participarà l'Hospital de Sant Pau. L'objectiu és obtenir dades sobre els problemes socioeconòmics a què s'enfronten les pacients un cop superada la malaltia.
La idea de fer una jornada sobre qualitat de vida i càncer de mama va sorgir fa uns anys, a la unitat de cirurgia plàstica de l’Hospital de Sant Pau, on van detectar que moltes de les pacients reclamaven més informació sobre qüestions com la vida amb un pit amputat, l’alimentació, la vida sexual o la reconstrucció de la mama. De fet, segons explica el director del servei de cirurgia plàstica del centre, Jaume Macià, a l’estat espanyol un 30% de les dones afectades no reben prou informació sobre la possibilitat de reconstruir el pit, un fet clau en la qualitat de vida i la recuperació de la seguretat i l’autoestima.
En la jornada, a la qual s’ha posat el lema d'”Entre nosaltres”, han col·laborat associacions, cirurgians plàstics, oncòlegs, epidemiòlegs, investigadors, infermers i infermeres especialitzats o societats mèdiques. Tots els professionals coincideixen a destacar que el fet que una dona acabi el tractament no necessàriament significa que estigui del tot curada, perquè pot necessitar suport econòmic, psicològic, social o de molts altres tipus. El fracàs escolar dels fills, la depressió, la pèrdua de parella, les dificultats per trobar una ocupació o el temor a un acomiadament són algunes de les principals seqüeles socioeconòmiques del càncer de mama. Aquestes són algunes de les qüestions que s’han abordat avui en forma de col·loquis, diàlegs o tallers pràctics per a les persones que ho necessiten.
Aquesta iniciativa s’ha aprofitat també per buscar inversors i mecenes per a una investigació que es durà a terme a París, Londres, Hèlsinki i Barcelona. Es tracta del primer estudi d’àmbit europeu que té com a objectiu obtenir dades sobre els problemes socioeconòmics a què s’enfronten els pacients un cop superada la malaltia. De fet, en l’actualitat, només hi ha un estudi nord-americà sobre l’impacte del càncer de mama en la vida de les dones. Es tracta d’una investigació de la Universitat de Michigan, segons la qual un 40% de les dones que han passat per aquesta malaltia perden la feina cinc anys després. Una dada més que mostra la necessitat d’atendre les necessitats i d’obtenir més informació sobre aquest col·lectiu.
