Els Mossos d’Esquadra han fet públic un resum del protocol d’ús dels projectils de “foam” per part dels antiavalots. S’estableix que l’eina s’ha d’utilitzar sota els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat. El conseller d’Interior en funcions, Miquel Sàmper, ha destacat que la publicació del protocol és un “exemple de transparència“, a l’hora que s’està treballant per millorar-lo, cosa que ha de ser “constant”.
Sàmper es va comprometre a publicar el protocol al Parlament i també fer-lo arribar al síndic de greuges i d’entitats com Irídia o Aministia, que ho havien reclamat insistentment. La petició que es va intensificar arran del cas de la noia que va perdre un ull durant les manifestacions de protesta contra l’empresonament de Hasél. De fet, el mateix conseller va alertar divendres passat que la publicació del protocol era imminent.
Disparar per sota de l’abdomen, amb excepcions
Els projectils poden anar dels cinc als 50 metres de distància, s’han de disparar per sota de l’abdomen, per ordre d’un superior i després que els manifestants hagin estat avisats. No obstant, hi ha tres excepcions que modifiquen aquest criteri bàsic: es pot disparar sense avisar si hi ha alteracions de la seguretat ciutadana amb armes o altres mitjans d’acció violenta, sense ordre prèvia en casos d’extrema necessitat amb perill molt greu per a persones o béns, i es pot disparar a les extremitats si l’objectiu té un objecte llancívol, contundent o arma blanca”.
També poden disparar fumígens, que són artificis de fum, o gas CS i OC, tots dos per dispersar persones. En aquest cas, s’ha de rebre una ordre directa, que ha d’indicar el sector al qual s’ha d’adreçar el tret.
Dissenyada per a “l’ús menys lesiu de la força”
Segons el document dels Mossos, de divendres passat, l’arma està dissenyada per a “l’ús menys lesiu de la força”. És una eina policial més per a casos en què és necessari un “ús transversal o progressiu de la força per controlar la situació i fer que torni a la normalitat”. En general, diu la policia catalana, es poden fer servir en situacions que comportin: desordres públics greus i amb perill imminent per a persones, policia i béns immobles; per neutralitzar conductes violentes individualitzades que poden provocar lesions a persones o danys en béns, risc per a la integritat física de terceres persones o situacions perilloses per a la seguretat ciutadana.
Un cop s’han usat, les llançadores permeten la traçabilitat i control posterior dels projectils. A cada escopeter i comandament se’ls demana que informin del nombre de bales que s’han disparat en cada intervenció, el tipus de projectil, hora i lloc el més exacte possible de l’ús i incidències possibles detectades.
Irídia considera el text “preocupant” i n’exigeix una revisió
L’advocat d’Irídia Andrés Garcia Berrio considera “absolutament insuficient” la publicació “d’un “fragment” del protocol i en reclama la instrucció completa. Sobre el text publicat, García Berrio considera “molt preocupant” que s’autoritzi utilitzar els projectils d’escuma per sobre de l’abdomen quan la persona té un objecte a la mà que pot ser llancívol. Creu que pot portar a “situacions greus” i, per això, Irídia demana que es revisi i es prohibeixi disparar més enllà de l’abdomen “en qualsevol cas”.
