Els patis escolars i el rol central que hi juga el futbol tornen a estar al punt de mira. La Generalitat està elaborant una guia que redefinirà els usos de la tradicional pista poliesportiva perquè vagi més enllà de l’educació física i del futbol. S’obre de nou la reflexió sobre com ha de ser l’esbarjo escolar, amb l’experiència de vint escoles de Barcelona que ja han transformat els patis per reduir-hi el pes esportiu i ampliar jocs.
El futbol expulsa les nenes del pati?
A la majoria d’escoles, la pista poliesportiva ocupa un 70 % de la superfície, però només l’usa entre un 15-20 % de l’alumnat, majoritàriament nois. Són xifres observades directament als patis per l’entitat Coeducacció, que també ha detectat com les nenes i els nens que no juguen a futbol, sovint es queden al marge d’aquest espai central.
És per això que des d’aquesta entitat, que fa anys que treballa per canviar els patis, aposten per transformar-los amb perspectiva de gènere perquè “siguin més inclusius, igualitaris i no deixin ningú enrere”, com explica la seva portaveu Alba González, que planteja crear noves zones amb més joc divers i espais tranquils que pugui fer servir tot l’alumnat.
Barcelona ja ha iniciat la transformació dels patis
El govern català obre ara un procés que les escoles de Barcelona ja coneixen. A la ciutat hi ha una vintena de centres que ja han transformat els patis dins el programa municipal Transformem els patis, un programa en què els nens han aportat les seves idees. Una iniciativa pensada per repensar aquests espais amb perspectiva de gènere per diversificar i enriquir els espais de joc i incloure-hi més verd. A la pràctica, la majoria han reduït l’espai de pista i afegit espais lúdics, com espais d’escalada i jocs diversos. “Quan es minva la superfície de pista esportiva, les possibilitats de jocs es multipliquen i es diversifiquen”, conclou González.
Cada infant passa unes 3.000 hores al pati, l’equivalent a les hores que farà de català al llarg de la vida escolar. Aquí radica la importància de l’esbarjo i d’esprémer les possibilitats pedagògiques del pati. “Què li aporta a un nen haver estat jugant a futbol tot l’ensenyament obligatori?”, es pregunta aquesta portaveu de Coeducació, que observa que com més es diversifica el joca al pati “més aprenen i més habilitats desenvolupen”.
La pista esportiva, un espai pedagògic més enllà del futbol
Una transformació dels usos del patis i reducció de la pista esportiva que qüestionen des de l’Institut d’Educació Física de Barcelona (INEF), em què reivindiquen el paper pedagògic de la pista poliesportiva escolar. “S’hi juga a mil coses més que el futbol. És un espai pedagògic clau i no té sentit reduir-lo, argumentant que potencia estereotips de gènere”, conclou el cap del Departament d’Educació Física de l’INEF, Carlos González.
Aquest responsable també alerta que les pistes són espais polivalents usats per tots l’alumnat i considera que són compatibles amb diferents usos pedagògics i de socialització per als nens. Per això, reclama obrir el debat per aprofitar al màxim l’espai per donar-li diferents usos. “Hi ha cabuda per a tots i per a tothom, no ha de ser una quüestió de restar i treure, sinó d’afegir i compaginar”, assegura.
Els patis escolars, com a equipaments esportius de barri
González alerta, també, dels perjudicis per als barris de la reducció de l’espai de pista esportiva escolar. “Molta pràctica esportiva es fa als patis, no només extraescolars, sinó també els caps de setmana”. I adverteix que, si es redueix l’espai esportiu a les escoles, moltes zones de la ciutat se’n poden ressentir. “A Barcelona els espais són els que són”, conclou.
Aquest professor adverteix també que si s’alteren els usos esportius al pati això pot implicar una reducció de l’activitat física de l’alumnat i del seu estat de salut. En plena pandèmia defensa que “l’activitat física és clau per a la salut dels joves, per combatre el sedentarisme i l’obesitat”.
En espera de com es redefineixin els usos del pati en la guia de la Generalitat, l’Ajuntament manté la voluntat de transformar tots els patis escolars per fer-los més inclusius i educatius abans del 2030.
