La periodista Anna Veciana explica al programa ‘reset’, de betevé, com s’està gestionant la pandèmia del coronavirus a Colòmbia. Amb més de 50 milions d’habitants, aquest país llatinoamericà acumula 2,54 milions de casos de covid-19 i més de 67.000 defuncions.
Bogotà, la capital, és una de les ciutats més grans d’Amèrica Llatina. Té més de set milions d’habitants i també és una de les ciutats més elevades, ja que està situada a gairebé 2.700 metres per sobre del nivell del mar.
Ciutat deserta
La tarragonina Maria Darder, que resideix a Bogotà, assegura que “poques vegades l’havia vist sense ni un cotxe ni ningú al carrer, realment era com una ciutat deserta“. Per ella va ser “molt impactant” aquell inici de la pandèmia, quan tot es va paralitzar, perquè “de sobte, a la Séptima, un dels carrers principals, no hi havia ningú“.
La pobresa extrema
Encara més impactant va ser, però, comprovar que “cada cop hi havia més gent en situació de pobresa que demanava ajuda enmig del carrer“. Segons la Maria, “als barris més pobres, al sud de la ciutat, van decidir posar una bandera o un tros de roba de color vermell per indicar que en aquella casa s’hi passa gana“.
Entre els més desafavorits a Colòmbia també hi ha una part molt important de migrants procedents de Veneçuela. La Maria explica que és freqüent veure famílies senceres de veneçolans “amb un altaveu inalàmbric, cantant enmig del carrer durant força estona, per demanar després diners o menjar“. Una estampa que, diu, es produeix, sobretot, “als barris més rics“.
El “retrocés” en el procés de pau
La Maria, que és assessora jurídica cooperant i treballa en un projecte de construcció de la pau amb dones en el marc del conflicte armat, assegura que la pandèmia ha suposat “un retrocés“. Segons ha explicat, la situació de pobresa ha fet que algunes poblacions, com ara les indígenes, es veiessin “encara més soles” i es trobessin que “els grups armats i de narcotràfic cada cop més estan dins del seu territori“, aprofitant que tenen “via lliure” per la incompareixença de l’estat i de les forces de cooperació internacional.
Dins del conflicte armat, la Maria Darder es mostra preocupada per l’increment de casos de violència sexual. Durant la pandèmia, un grup de soldats van violar una nena indígena de tan sols set anys. “La idea és instrumentalitzar el cos perquè els grups armats puguin anar conquerint territori“, diu, “perquè això té unes conseqüències molt greus per la comunitat i debilita l’enemic“.
