Catalunya és l’indret de l’estat on més es desnona i, només entre gener i març del 2021, 2.500 famílies van quedar-se sense llar. La xacra té especial incidència a Barcelona i no només afecta els barris empobrits: l’onada dels desnonaments també esquitxa Sarrià – Sant Gervasi, la zona alta de la ciutat. El Sindicat d’Habitatge de Cassoles afirma que, al contrari del que se sol pensar, al districte no només hi viuen famílies benestants.

El col·lectiu es va crear sobretot quan la crisi de la covid-19 va esclatar. “No podem entendre el districte com una zona homogènia, on tan sols hi ha uns propietaris que viuen de les seves rendes. Hi ha una classe treballadora que té problemes amb l’habitatge i que pateix igual que la resta”, afirma l’Andreu, membre del sindicat. El mes de maig passat, l’entitat va aturar quatre llançaments, però tenen clar que n’hi ha hagut més en silenci.

“Sabem que hi ha molta gent que ha marxat per la porta del darrere cap a un altre barri […] A Sarrià – Sant Gervasi existeix la falsa creença que, si et desnonen o no tens una determinada renda mitjana, has fracassat”, critica l’Andreu. La prova que la xacra dels desnonaments arriba fins a la zona alta de Barcelona és el cas del Toni Subirà, veí del carrer de Dènia des de fa més de 20 anys.

Viure entre caixes, desànim i incertesa

Fa dies que viu entre caixes plenes de pertinences perquè no sap quina serà l’última nit que passarà al pis. Al Toni l’han intentat desnonar tres cops per impagament del lloguer. És informàtic autònom i a finals del 2019 la feina va començar a faltar: no podia fer front als 1.000 euros mensuals. “Tens moments que estàs molt amunt, d’altres molt avall… hi ha dies que no vols sortir del llit“, lamenta.

Toni Subirà empaqueta les seves pertinences al pis de Sant Gervasi – Galvany

I la pandèmia ho ha agreujat tot encara més. Denuncia que, amb 56 anys, ningú no el vol contractar i que les traves burocràtiques no l’han permès esquivar l’amenaça de llançament. “Per mi el problema més gran no és el desnonament o el sortir, és la incertesa d’on vas a parar“, relata. Després de mesos amb l’ai al cor, ara sembla que podria arribar a un acord amb la propietat perquè, a canvi de condonar-li el deute, abandoni el pis.

Comparteix a: