Josep Lluís Núñez va néixer l’any 1931 a Barakaldo, al País Basc, i als set anys va venir a viure a Barcelona, a causa d’un trasllat laboral del seu pare, que era policia de frontera. A Barcelona va començar a treballar, va estudiar comptabilitat, i a partir dels 21 anys va començar a vendre assegurances. Es va casar amb Maria Lluïsa Navarro, amb qui va muntar la immobiliària Núñez i Navarro, la més important de Catalunya entre les que no cotitzen a la Borsa. De seguida es va guanyar el sobrenom de “l’amo dels xamfrans” de Barcelona, amb una gran cartera d’habitatges, una trentena d’aparcaments oberts 24 hores, a més d’edificis històrics, oficines, locals i una important cadena hotelera amb una desena d’establiments a Barcelona, entre els quals l’Hotel 1898, a la Rambla, o els hotels Soho i Gran Via, ubicats a l’artèria central de la ciutat.

La seva voluntat de presència pública el va portar l’any 1978 a presentar-se a les eleccions per presidir el Futbol Club Barcelona. Les va guanyar i va exercir com a màxima autoritat del club durant 22 anys, amb diverses sotragades, com l’anomenat “motí de l’Hesperia” o la destitució de Johan Cruyff a causa de les desvinences personals entre tots dos.

La caiguda d’un empresari d’èxit

El descrèdit de Josep Lluís Núñez com a empresari arrenca l’any 1999, amb la investigació de les relacions de l’empresari Javier de la Rosa amb alguns càrrecs del ministeri d’Hisenda. El cas també va esquitxar Josep Lluís Núñez, tot i que el judici no va començar fins l’any 2009, deu anys després de l’inici de la instrucció. Núñez i el seu fill van ser condemnats a sis anys de presó l’any 2011 per haver subornat inspectors d’Hisenda amb la finalitat de defraudar 13,1 milions d’euros en impostos entre els anys 1991 i 1999. Pare i fill van recórrer la sentència al Suprem i no van entrar a la presó de Quatre Camins fins el 16 de novembre del 2014, amb una condemna rebaixada a només dos anys i dos mesos de presó.

Només 40 dies més tard d’haver ingressat a la presó, Josep Lluís Núñez i el seu fill van obtenir el tercer grau i van quedar en llibertat, amb l’obligació d’acudir a la presó només a passar la nit. Uns mesos més tard, el paper de Núñez com a empresari corrupte va tornar a sortir a la llum amb l’aparició dels papers de Panamà, on constava que pare i fill tenien dues societats opaques a les Illes Verges britàniques.