Amb la mort de Josep Lluís Nuñez, l’expresident del Barça deixa un llegat a tots els barcelonistes com a president que més anys ha estat al capdavant de l’entitat i un dels més importats de la història, en una etapa de transició cap al futbol modern que l’exmandatari va saber llegir i escollir molt bé.
Trajectòria dels 22 anys de “nuñisme”
El 1978, Núñez va guanyar les primeres eleccions democràtiques al club després de la dictadura i es va mantenir a la presidència durant 22 anys, fins al 2000. És l’etapa presidencial més llarga i també una de les de més èxits. En un dels àmbits que més va destacar Núñez va ser en l’econòmic i patrimonial. Va dotar el Barça d’una estabilitat econòmica molt forta i patrimonialment va ampliar el Camp Nou, va construir el Miniestadi, el Museu, que ara porta el seu nom, i una residència per als jugadors del planter, la Masia.
En l’àmbit estrictament esportiu, el seu primer títol va ser la Recopa de Basilea, després en vindrien dues més. El seu primer gran fitxatge el 1982 va ser el de Diego Armando Maradona. Això sí, la primera Lliga va haver d’esperar. Va ser la temporada 1984-1985 amb l’anglès Terry Venables a la banqueta. L’any 1986, una de les patacades que més es recorden, el club va perdre la final de la Copa d’Europa a Sevilla contra l’Steaua de Bucarest. El seu període amb més títols va arribar de la mà de Johan Cruyff a la banqueta. En vuit anys, del 1988 al 1996, es van guanyar entre els títols més destacats 4 Lligues i la tan anhelada Copa d’Europa el 1992. Però igual que Cruyff li va donar molts èxits, la divisió del club entre “nuñistes” i “cruyffistes” el va portar a dimitir l’any 2000.
