21 del 12 de 2012. Hi ha qui afirma que és la data de la fi del món, tot i que en realitat és una suposada predicció d’un antic calendari maia. Analitzant la profecia, però, queda clar que els maies no van predir la fi del món, sinó la fi d’una era i l’inici d’una nova etapa per a la civilització. Segons la professora d’Història d’Amèrica de la Universitat de Barcelona, Natalia Moragas, es tracta d'”un canvi de cicle que es dóna cada 5.125 anys i que simplement vol dir que és un canvi de calendari.”
Les noves tendències per buscar, d’una banda, certs càstics per haver maltractat la terra, per la contamimació, un canvi de model simbòlic propiciat per la crisi econòmica, poden interpretar-se, segons Moragas, com un canvi també d’era.
A la pel·lícula ‘2012’, la profecia maia és compleix. Un increment de tempestes solars reescalfa el nucli terrestre i provoca l’enfonsament dels continents. L’apocalipsi és un tema recurrent al cinema i la literatura, però també en la nostra societat. Segons Moragas, independentment que siguem creients o no, “hi ha una cultura al darrere que ens ha marcat força. La Bíblia, durant molts anys, era el llibre que explicava el món i parlava del final del món, del càstig dels nostres pecats, penitències, l’apocalipsi.”
