La mobilitat i la gran capacitat per trobar més punts on vendre droga és el que defineix el “modus operandi” dels presumptes narcotraficants del barri del Raval. Saben que hi ha molts pisos buits, els controlen i tan bon punt la policia els en tanca algun n’ocupen un altre. “Cada vegada que escorcollem un narcopís, ells busquen altres domicilis per entrar-hi”, explica l’inspector segon cap de la Unitat Territorial 1 de Ciutat Vella, David Martínez.
Per això, un dels objectius és impedir les ocupacions. Des del març d’aquest any, gràcies a la col·laboració amb els veïns, la policia n’ha evitat 11 en calent. D’altra banda, també s’asseguren que després de l’escorcoll no hi podrà entrar ningú més amb els precintaments, ja sigui judicials o bé per part del mateix propietari de l’immoble.
El risc que s’estengui a altres barris del districte
La quantitat de pisos buits que hi ha al barri del Raval facilita les ocupacions il·legals. De fet, és on hi ha hagut més intervencions des de l’any passat. S’ha entrat a 70 domicilis i s’han detingut 94 persones. Ara bé, també hi ha hagut operacions en altres barris del districte. A la Barceloneta, han fet 14 intervencions a narcopisos i han detingut 19 persones; al Gòtic s’ha intervingut a quatre domicilis i van fer quatre detencions. I al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Rivera, només s’ha entrat a un domicili i es va detenir un presumpte narcotraficant.
Malgrat les dades, tant els Mossos d’Esquadra com la Guàrdia Urbana neguen que el fenomen s’hagi estès a tot el districte i també que en el futur pugui estendre’s “perquè no hi ha les condicions geogràfiques i de distribució del barri del Raval”, explica el cap de la comissaria de Ciutat Vella dels Mossos d’Esquadra, Antoni Sànchez, que remarca que tampoc no hi ha tants pisos buits.
L’estratègia de les ocupacions
Precisament, els presumptes narcotraficants han aprofitat la proliferació de pisos sense habitar del Raval per constituir punts de venda. “El fenomen dels narcopisos és una evolució de l’anomenat ‘trapicheo’ i de la compravenda de droga al carrer”, assegura Sànchez. Si abans la majoria en venien a ple aire lliure, ara aprofiten la protecció que el Codi penal espanyol atorga als habitatges i simulen que és un domicili. “Nosaltres treballem per acreditar que allà on estan els narcopisos no són domicilis, sinó una eina instrumental per vendre droga i fer activitats il·lícites”, explica l’inspector segon cap de la Unitat Territorial 1 de Ciutat Vella de la Guàrdia Urbana, David Martínez.
D’aquesta manera, aconsegueixen que la venda de droga sigui gairebé invisible per als veïns i la policia. De fet, obliguen els consumidors a subministrar-se la droga allà mateix i prova d’això és que en un cas van trobar fins a 26 persones dins un mateix narcopís consumint droga.
