Sentència insòlita del Jutjat Contenciós Administratiu número 8 de Barcelona. La jutgessa ha anul·lat una multa de 60 euros a una conductora que va ser sancionada per haver aparcat en una zona de càrrega i descàrrega per a vehicles comercials.
Els fets van passar el juliol del 2016. La dona es va mostrar disconforme amb la sanció i hi va recórrer en contra al·legant indefensió perquè el senyal no estava retolat en castellà i només es podia llegir en català. L’Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, va defensar que aquest tipus de senyalització està permesa per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia i que inclou pictogrames que la fan “universal” i “clarament enunciativa per al conductor”.
Tot i això, la jutgessa ha donat finalment la raó a la conductora. El seu advocat ha compartit la sentència, que ja és ferma, a través de les xarxes socials i ha celebrat la notícia.
Conseguido: anulada multa del ayto. de Bcn. Por estar escrita sólo en catalán. Ha costado pero se logró 💪🏽
@_ElAguijon @dexamina @Baldasare_ @sentencias_esp @resistenciacata @carrizosacarlos @CharnegoRufian @jordi_canyas @Er_Richal @Lamismamente @paula_janer @Societatcc pic.twitter.com/EJ3vCxlP6P— Óscar Granja Vila (@Granjavila) 16 de juliol de 2018
La magistrada considera provat que la llegenda del cartell “estava redactada únicament en català” i cita un article de la llei de trànsit que sosté que aquest tipus de senyals “s’expressaran, almenys, en la llengua espanyola oficial de l’Estat”. Afirma, per tant, que estava fora de la legalitat i que l’Ajuntament ha incomplert la llei de trànsit i el reglament de circulació. La sentència suposa retirar la multa a la conductora. Tot i això, no obliga el consistori a assumir les costes judicials.
Avalat per l’Estatut i el Reglament Municipal
Els serveis jurídics de l’Ajuntament expliquen que la jurisprudència és variada perquè hi ha diferents normes que tenen incidència en la regulació dels cartells. Consideren que el jutge només ha tingut en compte les lleis contràries: la Llei de trànsit, de circulació de vehicles de motor i seguretat viària i el Reglament general de circulació.
El consistori defensa que hi ha normes que avalen aquest tipus de rètols en català a la ciutat. Anomenen l’Estatut d’Autonomia, el Reglament municipal d’ús de la llengua i la Política Lingüística. Diuen que el Síndic de Greuges ho va fer constar en l’informe al Parlament del 2010.
