Des del gener de l’any passat fins a l’actualitat, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana han detingut 130 persones en narcopisos, és a dir, pisos i locals de Ciutat Vella que s’utilitzaven com a punt de venda de droga, principalment cocaïna i heroïna. Ara bé, d’aquests, segons ha pogut saber betevé, només 14 han ingressat a presó preventiva. Dos d’ells van a judici aquest dilluns pel narcopís que hi va haver durant nou mesos als baixos del carrer Riereta, número 5.

El fet que molt pocs quedin privats de llibertat després de la detenció es deu principalment a què en els escorcolls la policia troba poca quantitat de droga. “Això ens dificulta les intervencions perquè la càrrega de prova és petita i segurament no entrarà a presó”, explica l’inspector segon cap de la Unitat Territorial 1 de Ciutat Vella de la Guàrdia Urbana, David Martínez. Els presumptes narcotraficants venen la droga en petites dosis de 0,15 grams i a un preu baix, d’entre 5 i 10 d’euros, cosa que, segons el cap de la comissaria de Ciutat Vella dels Mossos d’Esquadra, Antoni Sànchez, “implica que el consumidor necessita menys diners per injectar-se una dosi però alhora li dura molt menys i necessitarà injectar-se més sovint”.

Davant d’aquesta situació, la policia té una investigació oberta per esbrinar si hi ha una xarxa criminal darrere el fenomen. De moment, tenen evidències que entre els pisos de venda de droga hi ha relació, cosa que ajudaria a incrementar els ingressos a la presó. Per això, la jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso, demana a la fiscalia que acrediti la continuïtat o la connexió entre els delictes perquè el delicte es pugui considerar greu.

De la compravenda al carrer, a la compravenda dins de pisos

A banda de vendre quantitats petites per droga, els narcotraficants saben que el Codi penal espanyol protegeix molt el domicili i per això el primer pas de la seva estratègia és ocupar habitatges i dificultar així l’actuació policial. Un cop han entrat il·legalment al pis, simulen que algú viu a dins. Davant d’aquesta estratègia, l’objectiu de la policia, com explica el subinspector Martínez, és “acreditar que allà on estan els narcopisos no són domicilis, sinó que és una eina instrumental per vendre droga i fer activitats il·lícites”.

Des de principis de 2017, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana han fet 99 intervencions. El Raval és el barri de Ciutat Vella on més punts de venda de droga han clausurat: 79 narcopisos tancats i 103 detinguts. A la Barceloneta, han entrat a 14 punts de venda i han detingut 19 suposats narcotraficants; a el Gòtic, han escorcollat cinc narcopisos i han arrestat set persones i al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, han entrat a un pis i han detingut un presumpte narcotraficant.

El fenomen dels narcopisos va esclatar l’any passat, en bona part per la presó dels veïns del barri del Raval que van organitzar diverses cassolades al carrer.

Mossos pentinen els carrers per prevenció

L’intendent dels Mossos remarca que el fenomen dels narcopisos és “una confluència de conflictivitats” ja que “per consumir necessita comprar droga i necessita diners. Pot pidolar al carrer o fer estrebades o un robatori violent”. Per això, els Mossos d’Esquadra han posat en marxa el dispositiu Ribot per pentinar les zones afectades. L’objectiu és fer identificacions massives i dissuadir suposats autors d’altres delictes, com podria ser furts o robatoris violents. Des del març, han identificat més de 500 persones i han detingut 74 persones, entre les quals algunes tenien ordres judicials pendents. “El que intentem fer és fer-nos veure, donar sensació de seguretat i evidenciar la presència policial barri”, explica Sànchez.