A Gràcia hi ha un dels pocs artesans que encara es dediquen a la marqueteria, un ofici que treballa la fusta de manera elaborada. Va heretar-lo del seu pare, que també va deixar-li el taller, ubicat al carrer de Maria des del 1952. Cada setmana passen una quinzena d’alumnes interessats a aprendre’n la tècnica.
Els dimarts al matí, al taller s’ajunten un grup d’aprenents d’edat avançada. El més veterà, amb 91 anys, és el Josep Vilella. Explica que el pare del Jordi el va animar fa una dècada a aprendre a fer creacions en fusta: “Anar tallant pecetes, que després s’enganxen sobre una fusta i al final es posen una a sobre de l’altra i queda un dibuix”.
Anar tallant pecetes, enganxar sobre fusta una sobre l’altra i queda un dibuix
El primer que aprenen en aquestes classes és a fer servir la serra de peu, una màquina antiga de la qual ja en queden poques. El Jordi Ordóñez, un dels darrers marqueters que queden a Catalunya, explica que alumnes de fora del país visiten el seu taller i queden sorpresos de veure-la. En total es tarda dos mesos a saber-la utilitzar bé.
També descobreixen diferents tipus de fusta, que obren un gran ventall de possibilitats cromàtiques amb què la gent es pensa que els treballs són pintats. El més important, però, és conèixer les tècniques per treballar-la. La principal és el serrat, però després també hi ha l’ombrejat, per donar-li volum.
La demanda de treballs de marqueteria ha baixat
El Jordi Ordóñez explica que l’ofici ha canviat molt, sobretot, la demanda. Antigament la gent podia comprar un menjador sencer fet en marqueteria. Ara, en canvi, són pocs els encàrrecs que entren d’aquest tipus perquè “la gent està acostumada al preu, i diuen que és car, però després com que veuen com s’ha fet, diuen ‘ah, és barat'”.
La gent està acostumada al preu, i diuen que és car, però quan veuen com s’ha fet, s’adonen que és barat
En l’actualitat, la marqueteria es basa sobretot a fer restauracions. I precisament els alumnes que van al taller de Gràcia solen fer creacions decoratives o restauren mobles i peces seves. De fet, quan van al taller es troben que el Jordi els pot fer, o poden optar a apuntar-se a un dels seus cursos per, amb esforç i uns quants mesos de dedicació, fer-ho ells mateixos.
