Hi ha oficis que no s’haurien de perdre, però el seu futur penja d’un fil. És el cas dels artesans que es dediquen a fer figures per al pessebre. Un dels últims tallers que resisteixen a Barcelona és una autèntica meravella. Les parets són plenes de dalt a baix de centenars de motlles, pinzells, escuradents, pintures, draps, una premsa i un forn on es couen les figures a 900 graus. Si no fos pels moviments precisos i delicats dels germans Joan i Martí Castells semblaria que som dins una pintura de Vermeer.

Des dels 17 anys, en Joan i en Martí Castells treballen al seu taller del carrer de Caballero, al barri de les Corts. Han dedicat tota la seva vida al fang. El treballen, n’omplen els motlles, en treuen les figures, les couen, els apliquen una imprimació de cola i les pinten amb una precisió que requereix de molta destresa i concentració. En Martí Castells confessa que “aquest ofici s’aprèn treballant dins un taller com aquest”, però, malauradament, “ja tenim una edat i no tenim ningú que segueixi“.

En Martí Castells, tercera generació d’artesans de figures de pessebre

Creu de Sant Jordi el 2018

En Joan Castells explica que ells segueixen l’estil hebreu, “túniques, tota classe de pells, la figura clàssica, la tradicional. El naixement, els Reis, l’anunciat dels pastors”, els que els demanen els seus clients, principalment pessebristes de tot Catalunya, que necessiten els protagonistes per als seus diorames.

Treballen 100 % amb les mans, i això inclou les quantitats. Fan comptes amb el llapis i no fan registre de la quantitat de figures que poden elaborar al llarg de l’any. “Pensa que nosaltres no fem d’un motlle 500 o 700 figures. Nosaltres tenim molts models i en fem molt poca quantitat“, explica en Joan Castells. El seu germà Martí afegeix que “hem estat partidaris de no fer tanta cosa, i deixar les peces molt dignes”. El 2018 van rebre la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat “en reconeixement a la seva destacada trajectòria com a escultors de figures de pessebre, vinculada a una nissaga familiar de referència en el món del pessebrisme català”.

En Joan Castells pinta els ulls i les celles d’una figura de fang

La independència dels caganers

“Nosaltres no en fem, de caganers”, diu rient en Joan Castells. Aquesta és una figura tradicional del pessebre popular que s’ha convertit en el protagonista indiscutible de propostes comercials com la de caganer.com, una empresa establerta a Torroella de Montgrí que el 2021 ha obert dues botiges a Barcelona. “Hem aconseguit la independència del caganer dins del pessebre”, diu l’empresari Marc Alós. “S’està convertint en una figura de regal, una figura de col·leccionisme. S’ha desestacionalitzat”. Alós explica que fan les peces ells mateixos, “anualment en traiem 50 de noves. Ara tenim 550 referències en vigència, però n’hem fet moltes més, unes 800 o 900”.

L’aventura va començar l’any 92 “quan la meva mare va agafar el negoci d’una persona a qui nosaltres anàvem a comprar les figuretes del pessebre”, recorda Alós. En 20 anys han capgirat el concepte d’aquesta peça popular que pren la forma de personatges d’actualitat. Reconeix que l’empresa va molt bé, tot i que apunta que cal estar atent cap a on va el futur, “i veure si aquest tipus d’objecte d’aquí a 15 anys encara és vàlid o ja estem en una època tan digital que tot això ha desaparegut”. De moment, cada Nadal aconsegueixen cridar l’atenció mediàtica i molta gent respon a les seves coloristes propostes de temporada.