L’activista pels drets humans, Lucha Castro, ha aprofitat la seva estada a Gràcia per donar a conèixer i denunciar els feminicidis a Mèxic. Juntament amb l’associació cultural Jiwar Creació i Societat han organitzat algunes conferències en equipaments de la ciutat.
“És una pandèmia, un genocidi”
Lucha Castro és mexicana, teòloga, advocada i defensora dels drets humans. Fa més de 30 anys que denuncia els feminicidis, fins i tot quan aquest concepte ni existia. El seu activisme va començar amb la crisi dels anys 90. En aquell moment va conèixer els assassinats de dones a Ciudad Juárez i van iniciar el moviment Mujeres de Negro a Mèxic. “La nostra lluita va començar per visibilitzar els feminicidis al meu país i vam aconseguir col·locar a l’agenda nacional i internacional les mortes de Ciudad Juárez”, explica Lucha Castro, que creu que cal molta educació per revertir una situació que no ha millorat: “Avui, desafortunadament a Mèxic, cada dia són assassinades 10 dones. D’alguna manera, aquesta és una pandèmia, un genocidi”.
El cas de Marisela Escobedo
En aquests anys, Castro ha representat a moltes dones, però un dels casos que més l’ha colpit és el de Marisela Escobedo. Una mare que va lluitar perquè es condemnés l’assassí de la seva filla Rubí, de 16 anys, que va ser assassinada per la seva parella a Ciudad Juárez. Castro i Escobedo van aconseguir una pena de 50 anys per a l’assassí, però aquest va fugir amb el crim organitzat del país. Marisela Escobedo va continuar buscant-lo fins que també la van assassinar.
Ara, la plataforma en línia Netflix, està filmant un documental sobre aquest cas que es podrà veure a la tardor. Marisela Escobedo és un exemple de la lluita de moltes mares mexicanes. Lucha Castro assenyala que és gràcies a elles, “les mares a Mèxic són les que investiguen, les que estan visibilitzant”.
Empoderar les víctimes
Castro ha impulsat organitzacions per empoderar les víctimes com el Centro de Derechos Humanos de las Mujeres o l’entitat Justicia para nuestras hijas, que fan que l’activista miri el futur amb esperança, després de les mobilitzacions dels últims 8-M o el fenomen de la coreografia ‘El violador ets tu’. “Em sento molt esperançada quan veig els rius de dones, especialment les joves, que ara s’indignen, s’aixequen, li posen nom a allò que viuen”, diu Castro.
La figura de Lucha Castro també s’ha traslladat al món del còmic gràcies a Jon Sack, ‘La lucha. La historia de Lucha castro y los derechos humanos en México’, de l’editorial Icaria.
