Un de cada 10 infants en edat escolar aprendrà amb més lentitud que els seus companys de classe. Són dades europees sobre el percentatge d’afectats per la dislèxia, el trastorn de l’aprenentatge més habitual, i que dibuixen un escenari a partir del qual seguir treballant. És el cas del Col·legi de Logopedes de Catalunya. Segons ha explicat una membre de l’entitat, Xon Belmonte, la dislèxia és un “trastorn invisible” que afecta el ritme amb què s’aprèn a llegir o escriure.
Segons recorda Belmonte, “l’ésser humà està capacitat, genèticament, per aprendre a parlar, però no a llegir o a escriure”, que és un procés “més formal de l’aprenentatge”. Així, els infants que el pateixen seran “més lents a l’hora de descodificar textos”. I en aquest sentit, el Col·legi de Logopedes concreta que són fonamentals “la detecció i el correcte diagnòstic, per part de logopedes i professionals, perquè aquests alumnes puguin superar amb èxit aquests reptes”. Xon Belmonte detalla que hi ha diversos graus de dislèxia, però aclareix que “tots són tractables” i, un cop tractats, qui en pateix “pot ser capaç de tot“.
La implicació dels entorns escolars i familiars són clau a l’hora de detectar-ne i gestionar-ne un cas, per garantir a qui el pateix “les mateixes oportunitats”. En aquest sentit, un condicionant que pot ajudar a la detecció del trastorn un cop se sospita d’algun possible símptoma “és fixar-se en els antecedents familiars: pares o germans”, apunta Belmonte.
L’afectació emocional
La dificultat per seguir el ritme dels companys de classe “pot portar a un sentiment d’exclusió“, que qui pateix de dislèxia “se senti diferent”. La membre del Col·legi de Logopedes de Catalunya és taxativa que la manera sobre com evitar aquesta situació “és l’adaptació dels mètodes d’aprenentatge a l’aula“, diu, tot deixant a cada alumne “el temps necessari per fer-ho”.
