Aquesta és la llegenda que el coet Ariane 5 duia inscrita al carenat superior quan es van encendre els motors. "Ciutat de Barcelona" era el nom que el va portar a l'espai exterior per posar en òrbita dos satèl·lits de comunicació nord-americans. Un compte enrere tensionat i, tot i que ja havia caigut la nit al port espacial de Kourou, a la Guayana Francesa, es va fer de dia de cop. MERITXELL VIÑAS, enginyera aeronàutica "No es pot descriure amb paraules. El que em va impressionar més del llançament és la diferència entre les dues fases: quan veus la llum i després sents el so." L'operació va ser un èxit en tots els sentits. Tant, que el govern municipal d'aleshores, liderat pel socialista Jordi Hereu, projectava un futur prometedor per a la indústria espacial barcelonina. El 2006 prop de 60 empreses s'hi dedicaven a la ciutat. Ara n'hi ha unes 200, però des d'aleshores el suflé ha baixat: no es dediquen els mateixos esforços per potenciar el sector. ARMENGOL TORRES, president de la comunitat NewSpace "És una llàstima aquest impuls que va ser molt important fa 10 anys. Tots els estudiants estan marxant d'aquí perquè no es fomenta i no troben feina aquí." Una visió que també comparteix l'empresa de desenvolupament de programari aeroespacial GTD, amb seu a la Vila Olímpica, un dels grans noms de la indústria. RICARDO BENNASSAR, director comercial d'activitats espacials de GTD "L'activitat espacial a Barcelona i a Catalunya mai ha tingut un suport institucional gaire fort." Precisament GTD va crear el cervell informàtic de l'Ariane 5 "Ciutat de Barcelona". RICARDO BENNASSAR, director comercial d'activitats espacials de GTD "És el que s'encarrega de tota la trajectòria. Si hi ha un problema en el 'software' del llançador podria posar en perill la vida de les persones." Els pols de l'aeronàutica espanyola continuen sent avui dia, però, Andalusia, Madrid i el País Basc. Què se n'ha fet del coet insígnia de la ciutat? Tal com estava previst, es va desintegrar en entrar en contacte amb l'atmosfera i va poder deixar els satèl·lits a lloc. Encara ara estan en funcionament.
Ciutat de Barcelona era el nom que el coet Ariane 5 número 174 duia inscrit al carenat superior quan es van encendre els motors. L’enlairament es va produir exactament a les 23.08 h del 8 de desembre de l’any 2006, fa just una dècada, des del port espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa. L’operació, a càrrec de l’Agència Espacial Europea (ESA), es va programar per commemorar els dos anys de presidència catalana de la Comunitat de Ciutats Ariane, una associació que reuneix les principals ciutats europees del sector espacial.
L’escenari que va deixar el llançament va ser “espectacular”, sobretot per a aquells que el van viure en primera persona. És el cas de Meritxell Viñas, enginyera espacial que va assistir a l’enlairament com a estudiant. Assegura que “no es pot descriure en paraules”, i que el que més la va impressionar va ser la diferència entre la imatge i el so: “Primer veus com el coet s’enlaira i després ho sents.”
L’Ariane 5 Ciutat de Barcelona va poder deixar en òrbita els dos satèl·lits de telecomunicació nord-americans, que actualment encara funcionen. Són el WildBlue-1 i l’AMC-18, que tenen una durada estimada de 15 anys. L‘operació es va considerar un èxit en tots els sentits, i el govern municipal d’aleshores, liderat pel socialista Jordi Hereu, projectava un futur prometedor per a la indústria espacial barcelonina.
El sector espacial a Barcelona, desinflat
El 2006 prop de 60 empreses es dedicaven a la matèria a la ciutat. Ara, el 2016, en són unes 200. Tot i així, des d’aquell moment el suflé ha baixat, ja que no es dediquen els mateixos esforços a potenciar el sector. Així ho afirma Armengol Torres, president de la comunitat NewSpace: “És una llàstima que no es mantingui el mateix entusiasme de fa 10 anys.”
Els pols de l’aeronàutica espanyola continuen sent avui dia Andalusia, Madrid i el País Basc. De totes maneres, Torres destaca “una nova revolució” que aplica tecnologia espacial a les tecnologies quotidianes, com els drons o les taules d’operacions mèdiques. Es tracta del moviment NewSpace Barcelona, que assegura que està agafant una forta embranzida a la ciutat.
Segons Torres, els centres universitaris de Catalunya són molt potents en la matèria, però les oportunitats laborals escassegen i és per això que “molts estudiants es busquen la vida fora del país”. “S’hauria de donar a conèixer més i millor la indústria”, afegeix, i tenir en compte que “per cada euro invertit en l’espai, se’n retornen nou a la ciutadania”. De fet, recorda que si no fos pels satèl·lits que actualment orbiten la Terra, no disposaríem de les tecnologies que ara ens són familiars. Ni televisió, ni telèfons mòbils, per exemple.
L’empresa de desenvolupament de programari aeroespacial GTD, un dels grans noms de la indústria amb seu a la Vila Olímpica, comparteix aquest punt de vista. Ricardo Bennassar, director comercial, explica que l’aeronàutica i l’espai a Barcelona i a Catalunya “no han comptat mai amb un gran suport institucional”, però puntualitza que el pressupost el determina el govern espanyol. Precisament GTD va crear el cervell informàtic de l’Ariane 5 Ciutat de Barcelona, un equipament necessari que s’encarrega del pilotatge automàtic del coet.
El projecte Ariane
El primer llançament d’un Ariane 5 es va fer l’any 1996. Juan de Dalmau, director d’ESTEC & ECSAT Communication Office de l’Agència Espacial Europea (ESA), explica que és un coet que es llança sovint i que actualment ja sumen el vol 233. De fet, l’ESA acaba de celebrar 75 enlairaments d’Ariane 5 seguits amb èxit, “tot un rècord”, assegura Dalmau. En pocs mesos es llançarà una nova promoció de coets, els Ariane 6.
