“Sempre intentem veure-ho des del punt de vista del nen”, ha explicat a ‘La tarda de Barcelona’, a BTV ràdio, la directora de l’ICAA, Rossinyol Agnès. “No estem aquí per satisfer el desig d’una família, el que estem fent és ajudar un infant, i la millor manera de fer-ho és acompanyant-lo“.

A diferència de l’adopció, al final de l’acolliment el nen acaba deixant el que ha estat la seva família durant un temps per tornar amb els seus pares biològics, un centre d’acollida o la independència un cop assolida la majoria d’edat. Són infants que viuen situacions de risc a casa, i que Serveis Socials creu que han de passar un temps lluny dels seus pares perquè aquests es puguin rehabilitar i proporcionar una bona infància als seus fills.

A Catalunya hi ha 100 nens d’entre zero i sis anys que es troben en centres d’acollida en espera que alguna família se’n pugui fer càrrec. “És la franja d’edat més perillosa”, assegura Agnès, ja que es tracta del moment clau en el desenvolupament de l’infant. A més, sovint aquests infants tenen alguna malaltia o discapacitat.

Les famílies que vulguin acollir hauran de passar primer per tres fases: la d’informació, per entendre quin procés estan a punt d’encetar; la de formació, que els ha de preparar per a l’acolliment, i la de valoració, que determinarà si els sol·licitants són aptes per afegir un o més nens al seu nucli familiar.

La campanya pretén també divulgar i conscienciar la població sobre l’acolliment. “Tothom sap respondre més o menys bé què és l’adopció, per aquest motiu hi ha llargues llistes d’espera per adoptar. En canvi, molt poca gent sap què vol dir acollir i necessitem més famílies”. La directora de l’ICAA destaca que “tots hem de ser conscients que en algun moment de la vida estem preparats per acollir”.

Actualment a Barcelona hi ha 180 famílies que acullen 250 nens. Moltes d’aquestes famílies tenen a casa més d’un infant, ja que en la majoria de casos hi ha grups de germans i és molt difícil que se separin.