Lia, víctima d’una depressió en l’adolescència: “M’aïllava a l’habitació, plorava i no volia ni menjar”

El pare i la mare de la Lia es van separar quan ella tenia nou anys i li va costar de gestionar. Sentia que la culpa d’aquesta separació era seva i del seu germà. A això s’hi sumaven un caràcter molt reservat i una baixa autoestima. Tot plegat va desembocar en un quadre depressiu que es va veure agreujat amb l’assetjament que va patir per part d’un company de secundària.

Aquesta situació la va portar a aïllar-se a la seva habitació, plorar molt i no voler sortir-ne ni per menjar. D’aquest període també recorda que va consumir drogues i tenir una relació tòxica. “Cap de les dues coses em va ajudar”. També s’autolesionava i, tot i tenir ideacions suïcides, mai no va passar a l’acció per “no fer mal ni a la seva mare ni al seu germà”, els quals assegura que han estat el seu pilar perquè sempre li han donat suport.

L’aïllament, un senyal d’alarma

Aquest aïllament i la pèrdua de la motivació per qualsevol activitat que abans produïa plaer en joves i adolescents és per a Jordi Royo, director clínic d’Amalgama7, un senyal d’alarma que alguna cosa no va bé. Moltes famílies, diu aquest psicòleg clínic, s’esperen a demanar ajuda perquè pensen que el comportament poc normatiu forma part de l’adolescència i que “ja passarà”. Però els professionals alerten que, com més aviat es detecti una depressió, més precís serà el diagnòstic i més s’està a temps d’evitar el patiment i fins i tot “el suïcidi”.

La Lia assegura que explicar el que li passava i demanar ajuda ha estat la seva taula de salvació. “La meva mare ja sabia que no estava bé i m’anava insistint fins que li ho vaig explicar“. A partir d’aquí va començar una teràpia i després va estar ingressada un any a Can Ros, el centre que té Amalgama7 a Tarragona. En sortir ha continuat durant set mesos visitant un centre de dia de la mateixa entitat i actualment li fan un seguiment ambulatori quinzenal.

Ara, la Lia assegura que es troba molt millor, que té eines i que tot i que de vegades “quan té una davallada” té la temptació d’autolesionar-se, li ho verbalitza a la seva mare i això diu que l’ajuda molt.