Als 92 anys Oriol Domènech no ha dubtat a sumar-se a la querella contra els crims franquistes que es van començar a investigar a l'Argentina el 2010. Des d'aquesta setmana totes les oficines d'atenció al ciutadà disposen d'informació, i faciliten els formularis per a aquells qui vulguin afegir-se a la querella. "Ha de posar el testimoni i la documentació que adjunta. Aquí les seves dades personals. Aquí està l'adhesió a la querella però per entitats jurídiques." Entre els motius del senyor Domènech per afegir-se a a querella, hi ha la repressió que va patir, l'exili de dues dècades a l'Argentina, i la sordesa que li van deixar els bombardejos feixistes italians sobre Barcelona. ORIOL DOMÈNECH, querellant contra els crims del franquisme "Crec que és una qüestió quasi de tipus de dignitat de les persones que hem sigut represaliades com jo, com tants que ho han passat pitjor que jo. Jo vaig tenir un consell de guerra, i en aquest consell de guerra aquí vaig estar a nou presons." DIEGO ARCOS, secretari del Casal Argentí de Barcelona "Un dret si no és conegut no es pot exercir. Si la gent no sap que té dret a demanar-li a la justícia que sigui reparat el crim que va patir no pot exercir-lo. El darrer pas i el més important per fer efectiva la querella contra els crims del franquisme és portar la documentació fins al consolat argentí. De fet, el consolat funciona com una finestreta de la justícia argentina." A partir d'aquí la querella entra en el circuit judicial, i els qui la presenten poden rebre una citació de la jutgessa que investiga els fets per comparèixer per videoconferència. Mentre l'Ajuntament posa a disposició dels ciutadans els formularis de la querella, estudia si es pot personar també en la causa com a institució.
Després de rebre la informació necessària per interposar la querella, les OAC ofereixen també el formulari que s’ha d’omplir amb les proves que es puguin haver conservat o aconseguit de la repressió soferta. De fet, tant les víctimes com testimonis o entitats represaliats s’hi poden adherir.
Dirigir-se al consolat argentí a Barcelona és el següent pas per formalitzar la querella que s’investiga a l’Argentina des de 2010. Una vegada entregat allà, es trasllada a la justícia argentina, i se sumarà a les demandes ja presentades anys enere i que investiga la jutgessa Maria Servini.
El primer ciutadà que s’hi suma a través de les OAC
Oriol Domènech va quedar pràcticament sord a causa dels bombardejos que l’aviació de Mussolini va llençar sobre Barcelona. Descriu l’escena que va viure davant de l’aleshores Teatre Barcelona, com “l’infern que Dante havia descrit”. Domènech recorda com es va enfonsar l’edifici del davant, els morts que hi havia arreu, i els cotxes i un tramvia en flames, amb els passatgers dins. Aquest és un dels motius pels quals creu que ha de presentar la querella: “Ho faig per dignitat, per tota la repressió que vam patir.” I a més, anys més tard, li van fer un consell de guerra per atemptar contra la “seguretat de l’estat”. Domènech plantava senyeres cada mes a la ciutat, i els posava petards perquè la gent s’hi fixés. Recorda que la primera va ser al capdamunt de la Sagrada Família, i una altra al Palau de la Música, que els músics van aplaudir en acabar el concert. Quan el van capturar, el van extradir a 150 km de Barcelona, a Saragossa. En tornar a Barcelona, després d’estar tancat diverses vegades a la seu de la policia, va fugir exil·liat a l’Argentina, on va estar vint anys, fins la dècada dels 60.
L’Associació d’Expresos Polítics celebra la mesura
Des de l’Associació d’Expresos Polítics, Enric Pubill valora molt positivament la iniciativa municipal de facilitar els formularis per sumar-se a la querella que s’investiga a l’Argentina. Assegura que “és un principi per començar a trencar allò de ‘todo atado y bien atado'”. Per Pubill, cal solucionar les ferides que segueixen obertes, “la gent té memòria, i per sort encara quedem gent d’aquella època que ho vam patir.” Per l’Associació una de les prioritats és recuperar els morts que hi ha enterrats a les cunetes.
