Final del tancament a la parròquia després de tres dies. La feina dels veïns amb els subsaharians, però continua. MONTSE MILÀ, xarxa de suport als assentaments "Dos cops per setmana assessorament a la gent a Flor de Maig." No s'han aconseguit tots els objectius, però la tancada a la parròquia ha obtingut els seus fruits. L'Ajuntament ha ampliat la llista de persones que tenen dret a un allotjament temporal. Pràcticament una vuitantena. Aquest matí, l'alcalde ha volgut deixar clar que al setembre els subsaharians tindran lloc on dormir. XAVIER TRIAS, alcalde de Barcelona "Aquests dies ens ha costat diners pagar pensions i la gent preferia està tancada en una església. Això a mi m'ha costat diners! Vaig prometre que no deixaria ningú al carrer i no ho farem. Al setembre tampoc." La divisió d'opinions entre els subsaharians és gran. Alguns d'ells veuen les pensions com un incovenient perquè no poden emmagatzemar-hi la ferralla amb la qual subsisteixen. WILSON "Prefiero dormir cerca, donde pueda buscar trabajo. Es un inconveniente. Ayer dormí allí, pero hoy no iré. No tengo billete de metro para ir y volver." ANDRÉS GARCÍA, advocat de la Xarxa de Suport als Assentaments "Amb els diners que s'estan gastant en pensions, amb una intervenció social ben feta, probablement es podrien pagar pisos per un any. A més, la gent està disposada a pagar una quantitat amb el que aconseguissin de la recollida de ferralla. En resum, la intervenció social és dolenta." La tancada s'acaba però la lluita, diuen, continua. El proper pas: regularitzar la seva situació.

Dimecres al matí els van desallotjar de la nau industrial abandonada que ocupaven al carrer de Puigcerdà. Molts van acceptar l’allotjament temporal en pensions o albergs que els van oferir els serveis socials municipals. Però una quarantena només van trobar aixopluc a l’església de Sant Bernat Calbó, tancada també des de fa mesos, i van decidir quedar-s’hi fins que l’Ajuntament els donés una solució satisfactòria. Dijous, la Xarxa de Suport als Assentaments va pactar amb els representants del consistori l’ampliació del dispositiu especial posat en marxa pels Serveis Socials, perquè l’oferiment d’allotjament pogués ser acceptat per tots aquells que d’inici l’havien rebutjat.

Les solucions de reallotjament

En un principi, l’allotjament en pensions i albergs municipals era fins al 31 d’agost, però l’Ajuntament assegura que es prorrogarà de manera indefinida i l’alcalde, Xavier Trias, ha reiterat aquest dissabte que “no deixaria ningú al carrer, al setembre tampoc”. Trias ha criticat, però, que mentre el consistori es gasta diners en pagar pensions, algunes d’aquestes persones opten per no anar-hi a dormir i tancar-se en una església.

El problema, segons han explicat a BTV alguns dels immigrants subsaharians, és que si s’allotgen en una pensió allunyada de la zona on es guanyen la vida recollint ferralla no tenen altra manera de tirar endavant. De fet, asseguren que no tenen diners per pagar-se cada dia un bitllet de metro per anar i tornar. I que l’única manera que tenen de guanyar algun euro és continuar amb l’activitat de recollida i venda de ferralla, sovint incompatible amb les condicions dels allotjaments que els proposa l’Ajuntament.

L’advocat de la Xarxa de Suport als Assentaments, Andrés García, també critica l’oferta de reallotjament que els ha fet el consistori: “Amb els diners que s’estan gastant en pensions, amb una intervenció social ben feta, probablement es podrien pagar pisos per un any”. Segons García, el que volen els immigrants és un lloguer social d’espais on puguin viure i seguir dedicant-se a la recollida de ferralla.

La residència legal

Els immigrants subsaharians i la Xarxa de Suport als Assentaments consideren que han pogut solucionar, almenys de moment, el seu problema d’allotjament. Queda per resoldre, en canvi, la manera en què aquestes persones podrien arribar a viure i treballar legalment al nostre país. Tant l’Ajuntament com la Generalitat i l’Estat han posat al seu abast recursos específics perquè els que puguin legalitzar la situació al país ho facin l’abans possible.

Però l’alcalde també ha dit que, si no ho aconsegueixen, el que cal esperar és que l’Estat els extraditi als països d’origen. Mentre no ho fa, l’Ajuntament es veu obligat a intervenir perquè visquin en condicions dignes a la ciutat. Ells consideren, però, que la seva lluita no acabarà fins que aconsegueixin els papers per quedar-se aquí amb garanties.