El Jutjat d’Instrucció número 18 de Barcelona no ha admès a tràmit la querella presentada pels afectats de l’esfondrament de 144 nínxols el setembre del 2017. La interlocutòria considera que els fets no són “constitutius d’infracció penal”. També s’afirma que “en cap cas no es pot sostenir que l’esfondrament s’originés per un abandonament absolut en matèria de conservació”.

La Plataforma d’Afectats pel Cementiri de Montjuïc assegura un any després dels fets “es troben absolutament desatesos per la justícia” i diuen que “seguiran lluitant perquè s’esclareixin les responsabilitats i per recuperar les restes dels seus familiars”. L’Ajuntament de Barcelona diu que la seva voluntat és “arribar fins al final del procés i la reparació de les víctimes“.

La interlocutòria del jutjat número 18 de Barcelona considera que “no es poden implicar en el procés penal persones per fets que tinguin el seu enclavament en la jurisdicció civil o administrativa”. Concretament, la querella penal presentada pels familiars afectats va dirigida al president de Cementiris de Barcelona, el regidor Eloi Badia, i al gerent Jordi Valmaña. També s’adreça a l’antropòloga que va dirigir el procés d’identificació de les víctimes. En aquest sentit, el jutjat considera que els treballs de desenrunament es van fer de manera “respectuosa amb la memòria dels difunts”.

Les famílies presentaran un recurs d’apel·lació

Els advocats de la Plataforma d’Afectats pel Cementiri de Montjuïc afirmen que ja estan preparant el recurs d’apel·lació per a aquesta decisió judicial. Consideren que “veta aquestes famílies del seu dret al fet que s’investiguin les greus conductes comeses pels responsables del cementiri de Montjuïc”.

L’Ajuntament de Barcelona assegura que vol “arribar al final del procés”, i per aquest motiu no s’ha pronunciat sobre la decisió judicial. El consistori sí que ha volgut recordar que s’han efectuat 33 proves d’ADN d’identificació de restes per als familiars que ho van demanar, i que presentaran els informes les properes setmanes. També asseguren que és un procés complex i que “el límit és fins on la ciència els deixi arribar”. Igualment, insisteixen que arran d’aquests fets han elaborat un “protocol d’actuació en casos d’esfondrament“.