Cada cop són més les veus que alerten de les conseqüències d’una tercera onada de la pandèmia del coronavirus. Al toc d’atenció del secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, i a les declaracions del cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Vall d’Hebron, Benito Almirante, cal afegir-hi, també, les del cap de Medicina Intensiva de l’Hospital de Sant Pau, Jordi Mancebo.
En una entrevista al programa ‘reset’, de betevé, Mancebo ha advertit que “si ara ve la tercera onada, serà terrible“. Entre les qualificacions que ha fet servir, també hi ha la de “drama” i ho ha argumentat per l'”enorme” quantitat de persones que hi ha actualment a les UCI dels hospitals catalans, en comparació amb l’inici de la segona onada.
Partir de 300 i no de 40
En aquest sentit, el doctor Mancebo ha subratllat que, entre mitjans de juny i de juliol, es va reduir dràsticament el nombre de malalts ingressats a les UCI fins a uns 40. “Nosaltres vam arribar a tenir zero pacients“, ha explicat el cap de Medicina Intensiva de Sant Pau.
En canvi, “a Catalunya hi havia 347 malalts a les UCI aquesta nit“, segons l’especialista, que adverteix que, en cas que ara s’iniciï una tercera onada, “el sistema no comença amb 40 malalts, sinó amb 300“. Per això, Mancebo ha demanat a la societat que “restringeixi” al màxim la mobilitat i la vida social.
Més qualitat assistencial
El cap de Medicina Intensiva de l’Hospital de Sant Pau també ha valorat el fet que actualment hi ha més pacients que es recuperen del seu pas per l’UCI: “Ha augmentat perquè tenim més temps per veure aquests malalts, que són molt complexos”.
Mancebo destaca el fet que “ha disminuït per tres la intensitat de la feina” perquè “abans teníem un pic de 1.600 malalts i ara com a màxim hem arribat als 600″. Segons el doctor, “es pot fer la feina més ben feta” i s’ofereix “una qualitat assistencial que abans no es podia donar perquè hi havia altres prioritats”, però “la malaltia és la mateixa“.
Estrès posttraumàtic
“Hi ha un percentatge rellevant de professionals sanitaris que han manifestat que voldrien abandonar la professió“. Són les conseqüències, diu Mancebo, d’una pressió “colossal” des d’un punt de vista “físic, intel·lectual i emocional” i durant un perllongat lapse de temps.
En un sentit similar, s’ha expressat Mònica López, vicepresidenta de la Secció de Psicologia d’Emergències del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. “Un 50 % del personal sanitari està desenvolupant símptomes d’estrès posttraumàtic“, ha afirmat, “i ja veurem què passarà”.
Un procés de dol “complicat”
López també ha assegurat que les persones que han perdut a algú estimat com a conseqüència de la pandèmia “no tindran un procés de dol senzill“, sinó que serà “més complicat“. La psicòloga ho ha atribuït no només a “les circumstàncies de la mort”, sinó també a la manca d’accés a “la xarxa de suport”. De la seva banda, Jordi Mancebo ha qualificat de “brutal” i de “molt dur” el sentiment de “solitud” de les persones que han mort a les UCI i dels seus familiars, que no se n’han pogut acomiadar.
Els rituals de comiat
Per Èrica Rodríguez, treballadora de l’Espai de Suport al Dol de Serveis Funeraris i Mémora a Nou Barris i Horta, “la part més dura ha estat no poder fer els rituals de comiat que ens permeten començar el procés de dol“. Segons ha explicat a ‘reset’, les famílies han optat per alternatives, com “escriure una carta i llegir-la en veu alta, fer videotrucades, encendre una espelma o anar al cementiri“.
